Perifèria. Cristianisme, Postmodernitat, Globalització 6/2019
Així ho expressa M. Le Pen: “No accepto
que els diners siguin l’únic principi polític
de la societat, el que dóna accés al po-
der, al discurs, a la informació, a la rela-
ció. (...) L’afirmació “no hi ha alternativa”
és la mateixa negació de la política. Si hi
ha política i, per tant, la llibertat dels po-
bles per autodeterminar-se, sempre hi ha
una alternativa. I veiem en l’hegemonia
d’aquells que pretenen sotmetre el debat
polític a la ciència econòmica, una nova
religió i un nou fonamentalisme. Aquest li-
beralisme equivocat és el pitjor enemic de
la democràcia” (Le Pen, 2019).
blació que directament o indirecta pateix
els efectes de la globalització negativa.
b) La vida en precari
La imposició a ultrança de la flexibilitat
laboral es tradueix en precarietat, incer-
tesa, inseguretat i por en els treballadors.
Els assalariats, els emprenedors, les clas-
ses mitjanes, fins i tot aquells que no han
patit directament els efectes de la crisi,
es trobem inquiets: veuen que la seva
formació es queda obsoleta a causa dels
constants canvis tecnològics, la robotit-
zació els resta oportunitats, les empreses
es reestructuren contínuament, els sous
són baixos, l’estalvi és menor, l’habitat-
ge és car, la protecció estatal minva, les
perspectives són incertes. Tenir feina ja
no garanteix una vida digna ni dona gaire
seguretat. Molta gent no sap fins quan li
durarà la feina o si en tindrà d’aquí uns
mesos, si li pujaran el sou, si podrà pa-
gar la hipoteca o el lloguer, si els seus fills
joves treballaran i s’emanciparan, o si els
seus llocs de treball i els seus negocis
seran externalitzats a la Xina o l’Índia, o
els ocuparan immigrants disposats a tre-
ballar 12 hores diàries 11 .
Als mals de la globalització s’hi oposen
la intervenció estatal en l’economia i so-
bretot el nacionalisme econòmic. L’any
2014, la mateixa Marine Le Pen assegu-
rava al seu compte de Twitter (7-12-2014)
que “La globalització és una barbaritat, i
correspon a l’estat nacional limitar-ne els
abusos i regular-los”. Segons Steve Ban-
non, darrera el “moviment” populista tan
sols hi ha una idea: “Només es tracta de
sobirania, de fer-te càrrec del teu des-
tí” (Verdú, 2019). Trump va expressar el
mateix objectiu en termes anàlegs el pri-
mer dia de la seva presidència: “A partir
d’aquest dia, una nova visió governarà
el nostre país. A partir d’aquest moment,
serà Amèrica primer. Cada decisió sobre
temes de comerç, impostos, immigració,
assumptes exteriors, es prendrà en bene-
fici dels treballadors i les famílies america-
nes” (Trump, 2017).
En realitat, aquesta precarietat en què viu
la població treballadora persegueix la fi-
nalitat de fer-la dòcil, que accepti qualse-
vol contracte, qualsevol sou o comanda,
sense protestes: “El treball veritablement
flexible –diu Bauman– només es concep
si els empleats actuals i del futur pròxim
perden els seus arrelats hàbits de tre-
ballar tots els dies, per torns, en un lloc
Ningú no es pot estranyar que missatges
d’aquest estil trobin audiència entre la po-
31