Populismos periferiacpg-2019 | Page 29

Perifèria. Cristianisme, Postmodernitat, Globalització 6/2019 carregada de traduir els problemes privats en temes públics (i viceversa)” (Bauman, 2000, pos. Kindle 1539). Els nous popu- lismes, com veurem tot seguit, resulten ser un subproducte de la globalització ne- gativa en l’època de la modernitat fluïda. tal. “Ara s’obre una bretxa entre política i economia” que sembla insalvable (Bau- man, 1999, pos. Kindle 965). “El capital s’ha tornat extraterritorial, lleuger, deslli- gat i desarrelat a nivells inaudits, i la seva recentment adquirida capacitat de mo- bilitat espacial arriba, en la majoria dels casos, per extorsionar els agents locals de la política i obligar-los a accedir a les seves demandes” (Bauman, 2000, pos. Kindle 3390). 4. De la “societat líquida” als nous populismes. Hi ha aspectes de la societat líquida que guarden funcionalitat amb els nous po- pulismes. Volem mostrar que els nous populismes, lluny de significar un ana- cronisme polític, estan en continuïtat amb el nostre moment històric i canalit- zen a la seva manera les queixes i les ne- cessitats d’una bona part de la població de les societats democràtiques, per molt que ho facin d’una manera lamentable 10 . Aplicarem aquí el principi heurístic de T.H. Marshall, citat per Bauman, que si trobem molta gent que corre alhora en la mateixa direcció, cal que ens formulem dues preguntes: Darrera de qui corren? De què fugen?. Els estats pateixen el xantatge de les em- preses que amenacen contínuament amb traslladar les fàbriques on les condicions els resultin més favorables: salaris més baixos, contractes precaris, baixa pro- tecció social, impostos reduïts. Per això proven de “donar confiança als mercats” i “encoratjar les inversions” a base del control de la despesa pública, la reduc- ció impositiva, la reforma del sistema de protecció social o l’eliminació de “les rigi- deses del mercat de treball”. L’expressió que ho resumeix tot és “racionalització de l’economia” (Bauman, 1999, pos. Kindle 1145-1897). Entren en joc els tòpics de la dogmàtica neoliberal associada a la glo- balització. Ja sabem prou bé darrere qui corren els votants del populisme; ara cal abundar en la segona qüestió: ja és pot besllumar que ha de ser prou espantós allò que fa fugir la gent perquè per s’acabi encomanant a personatges tan lamentables com Trump, Bolsonaro, Salvini, Duterte i companyia. Les conseqüències de l’aplicació d’aques- ta ideologia són el creixement de la de- sigualtat entre la població assalariada, territorialitzada, i les elits globalitzades, l’afebliment de la capacitat negociadora dels treballadors i dels sindicats, i la dis- minució dels recursos públics procedents via impostos de l’activitat empresarial, amb la conseqüent afectació als serveis a) L’afebliment de l’estat protector La mobilitat extrema del capital en el món global ha desarborat el poder esta- 29