Perifèria. Cristianisme, Postmodernitat, Globalització 6/2019
carregada de traduir els problemes privats
en temes públics (i viceversa)” (Bauman,
2000, pos. Kindle 1539). Els nous popu-
lismes, com veurem tot seguit, resulten
ser un subproducte de la globalització ne-
gativa en l’època de la modernitat fluïda.
tal. “Ara s’obre una bretxa entre política
i economia” que sembla insalvable (Bau-
man, 1999, pos. Kindle 965). “El capital
s’ha tornat extraterritorial, lleuger, deslli-
gat i desarrelat a nivells inaudits, i la seva
recentment adquirida capacitat de mo-
bilitat espacial arriba, en la majoria dels
casos, per extorsionar els agents locals
de la política i obligar-los a accedir a les
seves demandes” (Bauman, 2000, pos.
Kindle 3390).
4. De la “societat líquida” als nous
populismes.
Hi ha aspectes de la societat líquida que
guarden funcionalitat amb els nous po-
pulismes. Volem mostrar que els nous
populismes, lluny de significar un ana-
cronisme polític, estan en continuïtat
amb el nostre moment històric i canalit-
zen a la seva manera les queixes i les ne-
cessitats d’una bona part de la població
de les societats democràtiques, per molt
que ho facin d’una manera lamentable 10 .
Aplicarem aquí el principi heurístic de
T.H. Marshall, citat per Bauman, que si
trobem molta gent que corre alhora en la
mateixa direcció, cal que ens formulem
dues preguntes: Darrera de qui corren?
De què fugen?.
Els estats pateixen el xantatge de les em-
preses que amenacen contínuament amb
traslladar les fàbriques on les condicions
els resultin més favorables: salaris més
baixos, contractes precaris, baixa pro-
tecció social, impostos reduïts. Per això
proven de “donar confiança als mercats”
i “encoratjar les inversions” a base del
control de la despesa pública, la reduc-
ció impositiva, la reforma del sistema de
protecció social o l’eliminació de “les rigi-
deses del mercat de treball”. L’expressió
que ho resumeix tot és “racionalització de
l’economia” (Bauman, 1999, pos. Kindle
1145-1897). Entren en joc els tòpics de la
dogmàtica neoliberal associada a la glo-
balització.
Ja sabem prou bé darrere qui corren els
votants del populisme; ara cal abundar en
la segona qüestió: ja és pot besllumar que
ha de ser prou espantós allò que fa fugir
la gent perquè per s’acabi encomanant a
personatges tan lamentables com Trump,
Bolsonaro, Salvini, Duterte i companyia.
Les conseqüències de l’aplicació d’aques-
ta ideologia són el creixement de la de-
sigualtat entre la població assalariada,
territorialitzada, i les elits globalitzades,
l’afebliment de la capacitat negociadora
dels treballadors i dels sindicats, i la dis-
minució dels recursos públics procedents
via impostos de l’activitat empresarial,
amb la conseqüent afectació als serveis
a) L’afebliment de l’estat protector
La mobilitat extrema del capital en el
món global ha desarborat el poder esta-
29