Perifèria. Cristianisme, Postmodernitat, Globalització 6/2019
cauen tothora sobre una sorra que no les
reté” (Bauman, 2000, pos. Kindle 1926).
Els diners es mouen ràpidament cap allà
on calgui, però els treballadors es queden
on són: hi ha una molt clara “asimetria en-
tre la naturalesa extraterritorial del poder i
la territorialitat de la vida” (Bauman, 1999,
pos. Kindle 175). Tanmateix, a diferència
dels treballadors, que no van on volen, el
treball com a activitat productiva no que-
da fixat a cap territori en particular. No
costa gens traslladar el conreu d’un pro-
ducte a un altre lloc on resulti més barat o
moure una fàbrica a l’altra punta del món
a la cerca de salaris més baixos, costos
socials reduïts i un govern que “faciliti” les
inversions amb una menor càrrega impo-
sitiva. L’escenari on tot això és produeix
és el “món global”.
que ha fet créixer la desigualtat i la injustí-
cia, la incertesa i el sentiment de despro-
tecció de les persones i ha donat lloc a
una societat mundial oberta que “evoca
en la majoria de les ments l’experiència
aterridora d’unes poblacions heteròno-
mes i vulnerables, aclaparades per forces
que no poden controlar ni comprendre
plenament, horroritzades davant la seva
pròpia indefensió i obsessionades amb la
seguretat de les fronteres (...) atès que és
precisament aquesta seguretat frontere-
ra i intrafronterera la que escapa al seu
control i sembla estar destinada a quedar
fora del seu abast per sempre” (Bauman,
2007, pos. Kindle 125).
Així, doncs, la “globalització” consumada
al final del segle XX ha fet possible la mobi-
litat sense límits temporals o espacials del
capital i ha afluixat els vincles territorials
del treball, mentre els treballadors, molt
majoritàriament, no es mouen de lloc. La
velocitat de moviments determina una
nova distribució del poder: “Les persones
que es mouen i actuen més ràpid, les que
més s’acosten a la instantaneïtat del mo-
viment, són ara les persones dominants. I
les persones que no es poden moure tan
ràpid, i especialment les persones que no
poden deixar el seu lloc a voluntat, són les
dominades” (Bauman, 2000, pos. Kindle
2683). En això rau el caràcter “negatiu”
de la globalització. Vist com ha anat tot
plegat, Bauman no dubta de parlar d’una
“globalització completament negativa”
J. Arcenillas, Sleepers
La liqüefacció o més aviat liquidació dels
referents socials i culturals tradicionals o
moderns i la mobilitat sense límits espaci-
als i temporals del poder econòmic en el
món globalitat són, segons Bauman, les
notes constitutives de la societat líquida.
Els seus productes majors són la desi-
gualtat creixent arreu del món i “la desa-
parició de la política tal i com la coneixem,
la Política amb majúscules, l’activitat en-
28