Perifèria. Cristianisme, Postmodernitat, Globalització 6/2019
pletament “alliberats” de referents socials
i culturals “pesats”, l’únic que els queda
és saltar d’una cosa a una altra, provar-ho
tot, experimentar i continuar sempre bus-
cant una nova oferta, instal·lar-se en la ca-
dena interminable dels desitjos. Quan no
hi ha metes majors legitimades per grans
ideals (Justícia, Igualtat, Socialisme, etc.),
només resten els objectius menors i parti-
culars, que es poden adquirir al comptat o
a crèdit. El diner ha esdevingut la base de
l’existència. “Per sort”, el capitalisme posa
a la nostra disposició infinites possibilitats
de consum que no tenen en compte les
nostres necessitats reals, sinó els nostres
desitjos, que brollen sense aturador. Les
persones viuen abocades a una perpè-
tua inquietud perquè mai no se satisfan
amb allò que aviat es torna obsolet, que
és efímer i inconsistent. “Perquè les pos-
sibilitats segueixin sent infinites –escriu
Bauman–, no s’ha de permetre que cap
d’elles es petrifiqui cobrant realitat eter-
nament”; “la incertesa està condemnada
a convertir-se en una permanent mosca
a la sopa de la lliure elecció”. (Bauman,
2000, pos. Kindle 1373 i 1992).
L’altre tret que defineix la societat líquida
en la modernitat tardana és l’autonomit-
zació del poder econòmic en relació a
qualsevol territori propiciada per les tec-
nologies de la informació i els actuals mi-
tjans de transport. D’això se’n deriva el
que Bauman considera una característica
fonamental del nostre temps: el divorci
entre el poder real i la política.
El poder econòmic s’ha tornat extraterri-
torial, és nòmada, es mou a tota velocitat
per tot el planeta, d’un node comercial o
financer a un altre; aprofita internet com
a recurs per a la gestió dels seus actius a
tot arreu a través d’una xarxa mundial físi-
ca i virtual per on flueixen els negocis, les
inversions, els actius financers, la informa-
ció i les decisions econòmiques i comer-
cials. “En l’actualitat –diu Bauman–, el ca-
pital viatja lleuger, amb equipatge de mà,
un simple portafolis, un telèfon mòbil i un
ordinador portàtil. Pot fer escala a gairebé
qualsevol lloc, i enlloc s’atura més temps
del necessari” (Bauman, 2000, pos. Kin-
dle 1926). Aquesta facilitat de moviments
del capital i el comerç camina del bracet
amb el consumisme sense límits, perquè
ens facilita l’accés a productes de qualse-
vol lloc del món a preus baixos.
Societat líquida i consumisme són, doncs,
les dues cares de la mateixa moneda;
l’alliberament dels individus en relació a
qualsevol patró estable els ha abocat a la
vida sense nord dels tastaolletes 9 . Per a
vendre-ho tot a qualsevol persona, el ca-
pitalisme necessita “liquar-ho” tot; li calen
individus més que ciutadans, vol gent per-
manentment desorientada i insatisfeta.
Mentre els capitals i els seus gestors cam-
pen pel món sense impediments, els tre-
balladors encara es mantenen molt majo-
ritàriament lligats a un territori. “El Treball
[en referència als treballadors] segueix tan
immobilitzat com en el passat, però el lloc
on abans estava fixat ha perdut solidesa;
buscant en va un fons ferm, les àncores
27