Perifèria. Cristianisme, Postmodernitat, Globalització 6/2019
alternatives més viables, justes i demo-
cràtiques que els programes populistes.
“La fluïdesa és la metàfora regent de
l’actual etapa de la societat moderna”
(Bauman, 2000, pos. Kindle 43). El que
fa “líquid” el nostre temps és el fet que
s’han “liquat” al llarg de la segona meitat
del segle XX i fins avui les bases “sòlides”
sobre les quals s’assentaven, primer la
societat tradicional (la religió, l’església, la
monarquia, la nissaga, la vida comunità-
ria...), i després la societat moderna (l’Es-
tat-nació, la classe social, les empreses,
el treball, la família, la propietat...). Tota re-
ferència sòlida orientadora de la vida indi-
vidual i social ha perdut consistència. Les
instàncies tradicionals o modernes dota-
des d’autoritat i permanència, que fixaven
el marc estable de l’existència personal
i mereixien la lleialtat i la confiança de la
gent, s’han tornat inconsistents, varia-
bles, febles, no fiables: “sortim de l’època
dels ‘grups de referència’ preassignats i
ens desplacem cap a una era de ‘compa-
ració universal’ on el destí de la tasca de
construcció individual roman endèmica
i irremeiablement indefinit, no donat per
endavant, i tendeix a passar per nombro-
sos i profunds canvis” (Bauman, 2000,
pos. Kindle 163). Les conseqüències per
a les persones han estat la privatització
de la vida (tot el que faig, tot el que em
passa, “és cosa meva”...), la desorienta-
ció, la incertesa, la inseguretat i l’escepti-
cisme en relació al que és comú.
No anirem enlloc –o més aviat anirem a
pitjor– si ens limitem a una autosatisfeta
condemna dels líders i els partits populis-
tes d’extrema dreta des d’un sentiment de
superioritat moral que no s’interessa per la
situació que viuen els seus votants, la im-
mensa majoria dels quals no són de cap
manera uns feixistes nostàlgics i obsolets.
J. Arcenillas, Sleepers
3. La “societat líquida”
Per a posar en relleu l’actualitat radical del
populisme ens semblen útils les reflexions
de Zygmund Bauman sobre la societat
actual, que ell ha caracteritzat amb els
conceptes de “modernitat líquida” o “so-
cietat líquida”. No tenim espai aquí per a
desgranar amb detall tot el que impliquen
aquestes nocions; tan sols les esbossa-
rem i assenyalarem després per què te-
nen una especial rellevància en l’emer-
gència del populisme.
Una societat així, “líquida”, ha estat el ter-
reny més propici per al desplegament del
capitalisme del consum, que ha substituït
el capitalisme (fordista) centrat en la pro-
ducció i el “benestar”. Als individus com-
26