Perifèria. Cristianisme, Postmodernitat, Globalització 6/2019
del populisme. Per contra, la idea que tot
és molt complex i que no hi ha receptes rà-
pides per als grans problemes es presenta
com un tòpic dels “experts”, els manipula-
dors d’estadístiques, els assessors a sou
de les elits polítiques i econòmiques.
bi cada dia les seves bajanades a twitter
com qualsevol altre fanàtic de la xarxa. El
líder populista presenta trets autoritaris,
un cert caràcter messiànic, autosuficient,
voluntarista, es situa per sobre del partit
que l’avala, vol ser el capdavanter d’un
“moviment” nacional inserit en un movi-
ment populista internacional.
4) El populisme es basa en lideratges ca-
rismàtics que aposten per la defensa a
ultrança dels interessos del “poble”: “Llui-
taré per vosaltres fins a l’últim alè, i mai,
mai, us abandonaré. Amèrica tornarà a
triomfar, com mai abans (...) Mai tornareu
a ser ignorats. La vostra veu, les vostres
esperances i els vostres somnis defini-
ran el nostre destí com a nació”, prome-
tia Trump en la seva presa de possessió
(Trump, 2017). El líder populista crida als
quatre vents que sintonitza amb les veri-
tables necessitats del poble, parla el “llen-
guatge de la gent”, s’allunya del “llenguat-
ge políticament correcte”, diu “allò que
tots pensen” però no s’atreveixen a dir
per temor a la “cultura progresista” que
ho domina tot. Es dirigeix directament a la
gent mitjançant les xarxes socials, no ne-
cessita intermediaris: resulta espectacu-
lar que tot un president americà esbom-
5) El populisme qüestiona (amb la varietat
de tons que vulgueu) la institucionalitat i la
legalitat democràtiques en nom d’una “ve-
ritable democràcia” nacional on s’executi
“directament” la voluntat popular. Abona
el desencís vers la democràcia liberal i les
seves mediacions: els partits polítics, el
parlament o el sistema judicial. El populis-
me es presenta com un reformisme radi-
cal que vol canviar la societat en l’aspecte
polític, institucional, econòmic, educatiu i
cultural; per això, l’arribada al poder de
partits populistes significa reformes legals
dràstiques que posen en quarantena les
institucions o els hàbits democràtics tal i
com s’han entès fins al moment. Els líders
populistes prescindeixen sovint de les for-
malitats democràtiques i menyspreen les
institucions, voregen les lleis, s’enfronten
al Parlament (Johnson, Trump...) i, si cal,
als jutges o la premsa lliure: tot això con-
forma el “tinglado” que cal remoure per
satisfer les demandes populars. Contra-
posen d’una manera permanent la demo-
cràcia nacional i els òrgans multinacionals
de cooperació, que creuen dominats per
la “ideologia de la globalització”. El po-
pulisme promet una estricta obediència
dels governs als interessos particulars de
la nació a base d’ignorar tant com calgui
J. Arcenillas, Sleepers
22