Perifèria. Cristianisme, Postmodernitat, Globalització 6/2019
ells. L’Islam, per als nous populismes de
dreta, representa l’alteritat majúscula: és
una “civilització” antagònica (Huntington),
habita entre nosaltres qüestionant la nos-
tra identitat i, a sobre, ens ha declarat la
guerra (Al Qaeda, Estat Islàmic, Hezbolà,
Iran....). Els nous populismes donen ales
a la xenofòbia, al racisme i al supremacis-
me blanc i fins i tot al terrorisme racista
blanc, com està passant als Estats Units.
eficient i per gent que entén la naturalesa
humana”. I conclou Bannon. “La crisi por-
ta al populisme, definitivament, perquè les
elits no tenen solucions” (Verdú, 2019).
3) Lligat a l’anterior, cal remarcar la simplifi-
cació populista dels problemes socials i la
corresponent simplificació de les propos-
tes per resoldre’ls. Així veia Trump la situa-
ció del seu país: “Portem moltes dècades
enriquint la indústria estrangera a costa de
la indústria americana. Finançant els exèr-
cits d’altres països mentre permetíem el
trist desgast del nostre exèrcit. Hem defen-
sat les fronteres d’altres països mentre que
ens negàvem a defensar les nostres. I hem
gastat bilions de dòlars a l’estranger men-
tre les infraestructures nacionals queien en
el deteriorament i l’abandonament. Hem
enriquit a d’altres països mentre la riquesa,
la fortalesa i la confiança del nostre país
desapareixien rere l’horitzó”. S’alimenta la
creença que hi ha una solució nacional, in-
dividual, a tots els problemes, inclosos els
problemes econòmics, migratoris o ambi-
entals globals que en realitat només tenen
solucions globals, multilaterals. Als progra-
mes populistes, abunden els diagnòstics
superficials i molt sovint falsos que moti-
ven propostes intel·ligibles per a tothom;
receptes simples per abordar assumptes
molt complexos: “Seguirem dues regles
molt senzilles –proposa Trump–: compra
nord-americà i contracta nord-americans”
(Trump, 2017). Aixecar murs a les fronteres
per aturar les migracions o pujar els aran-
zels als productes xinesos per protegir les
empreses nacionals són fórmules simples
que encarnen molt bé l’esperit demagògic
Però el poble pateix també a causa de la
traïció d’enemics interiors: “les elits”, “els
de dalt”. Es tracta de les elits econòmi-
ques globalitzades, “la classe política tra-
dicional”, els partits polítics que s’han al-
ternat al poder (conxorxats amb els bancs
i les grans corporacions, supeditats a les
institucions supranacionals) i els seus
mitjans de comunicació afins i els tecnò-
crates i assessors que justifiquen “cien-
tíficament” les polítiques globalitzadores
i multiculturalistes. “No seguirem accep-
tant polítics que parlen molt però no fan
res -deia Trump-, que es queixen sense
parar, però que mai fan res al respecte.
Les paraules buides són cosa del passat.
Ha arribat l’hora d’actuar. Que ningú us
digui que no és possible” (Trump, 2017).
El gurú-ideòleg dels nous populismes
d’extrema dreta, Steve Bannon, sosté
que: “necessitem més cambrers i menys
advocats (...); si em deixa triar que em go-
verni alguna de les primeres 100 persones
que apareguin en un míting de Vox a Es-
panya o bé un dels 100 polítics de major
nivell, em quedo amb els primers. Tindrà
un país gestionat de forma més correcta,
21