Perifèria. Cristianisme, Postmodernitat, Globalització 6/2019
populismes es troben avui al bell mig de
l’escenari polític i de la lluita ideològica.
Per mirar de caracteritzar-los assenyala-
rem breument alguns trets que trobarem
mutatis mutandis en tots ells 3 :
al qual apel·la el populisme és, en el fons,
la base popular de la nació, la nació per
excel·lència. “Som una sola nació, i el seu
patiment [el de les famílies treballadores]
és el nostre –deia Trump al seu discurs
d’investidura–. Els seus somnis són els
nostres somnis; i els seus triomfs seran
els nostres triomfs. Tenim un mateix cor,
una llar i un gloriós destí” (Trump, 2017).
1) L’apel·lació al “poble” com a subjecte
polític principal, identificant-lo amb una
“comunitat” (cultural, històrica, ètnica...) o
“nació” que es pretén “restaurar”, enaltir o
“fer gran”. Qui ha de conquerir la llibertat
plena és el “poble”, com a equivalent a
la “nació”. La idea rectora de tots els po-
pulismes és que el poble-nació ha perdut
la sobirania o ha deixat de ser la prioritat
de la política i es troba en una situació de
perill mortal, agònica, que reclama una
intervenció decisiva, salvadora. L’objectiu
és restaurar la nació. Així ho expressen
alguns lemes electorals dels principals
partits populistes: “Fem Amèrica gran”
(Trump), “Volem recuperar el nostre país”
(Farage), “Àustria Primer” (Strache), “Es-
paña siempre” (Vox).
J. Arcenillas, Sleepers
“Els altres”, en canvi, són aliens o hostils a
la nació i als seus interessos, són els seus
enemics declarats dins i fora del país. Són
les minories que es poden considerar
“no nacionals”, els immigrants legals que
practiquen una cultura aliena, els migrants
il·legals i refugiats que “assetgen” les fron-
teres i que, suposadament, alimenten la
delinqüència i el terrorisme als països
d’acollida. Per extensió, el populisme veu
com a adversaris els països estrangers
cap a on van a parar les fàbriques deslo-
calitzades, d’on procedeixen les importa-
cions més competitives, o d’on arriben els
immigrants i les bandes urbanes, les mà-
fies o els terroristes que es vinculen amb
2) La reducció de tots els conflictes so-
cials a dues tensions que no tenen una
sortida negociable: “nosaltres-els altres”,
“poble-elits”.
“Nosaltres” equival al “poble”, la “gent
senzilla”, “honrada” i “autèntica”, les famí-
lies que volen prosperar i no poden, els
treballadors i emprenedors que es gua-
nyen la vida amb penes i treballs i viuen
en la inseguretat i la incertesa, “la bona
gent” que manté viu el país i s’identifica
espontàniament amb la seva història i les
seves tradicions, “la gent d’aquí”. El poble
20