Populismos periferiacpg-2019 | Page 19

Perifèria CristianismePostmodernitatGlobalització Nous populismes i “societat líquida” Joan Albert Vicens L’atractiu dels populistes radica en que donen veu a la ira dels exclosos Dani Rodrik 1. Els nous populismes “El que veritablement importa no és quin partit controla el nostre govern, sinó si la gent controla o no el govern. El 20 de gener de 2017 serà recordat com el dia en què el poble va tornar a governar aquest país. Els homes i dones oblidats del nostre país deixaran de ser oblidats”. (Trump, 2017). 13% a les eleccions de 2017), Partit de la llibertat d’Àustria (26% a les eleccions de 2017), Demòcrates de Suècia (17% a les eleccions de 2018), o Vox (Espanya, 15% a les eleccions de novembre de 2019), per citar-ne alguns. Aquestes paraules haurien semblat no fa gaire les d’un líder esquerranós i gairebé revolucionari, però pertanyen al discurs de presa de possessió de Donald Trump com a president dels Estats Units. El seu ideari representa perfectament el que po- dem anomenar “nous populismes” 1 , les fórmules polítiques nacionalistes d’extre- ma dreta que governen als Estats Units (Trump), Regne Unit (Johnson), Brasil (Bolsonaro), Itàlia (Bersani-Salvini, fins fa poc), Hongria (Orban), Polònia (Kaczyski), o que, sense haver arribat al govern, atra- uen sectors considerables de la població europea: Rassemblement National (antic Front Nacional, França, 34% a les elec- cions presidencials de 2017), Alternati- va per Alemanya (12,6% a les eleccions de 2017), Partit per la Llibertat (Holanda, A més de prosperar pel seu compte, els nous populismes condicionen el com- portament dels partits i governs que s’hi oposen però que, o bé han convertit els partits populistes en els enemics a batre i els esgrimeixen com a espantall als elec- tors, o bé fan seus els temes de l’agenda populista (emigració, Islam, patriotisme, sobirania, proteccionisme, antieuropeis- me) i fins i tot incorporen elements dis- cursius i programàtics del populisme amb l’objectiu de conservar una clientela se- duïda pels líders populistes 2 . D’una manera o altra, doncs, els nous 19