Perifèria. Cristianisme, Postmodernitat, Globalització 6/2019
“La primera pedra no és mera retòrica, sinó,
tot el contrari, una cosa decisiva, ja que és
la més difícil de llançar. Per què? Perquè és
l’única que no segueix cap model. Quan
Jesús pronuncia la seva frase, la primera
pedra és l’últim obstacle que s’oposa a la
lapidació. Quan atreu l’atenció sobre ella, a
l’esmentar-la explícitament, Jesús fa el que
pot per reforçar aquest obstacle, per mag-
nificar-lo. Com més pensin els que van a
tirar la primera pedra en la responsabilitat
que assumiran si ho fan, més possibili-
tats hi ha que la pedra se’ls caigui de les
mans. [...] Un cop llançada la primera pe-
dra, la segona ve de seguida, després de
l’exemple de la primera; i més de pressa
encara, la tercera, ja que compta amb dos
models en lloc d’un, i així successivament.
Com més es multipliquen els models, més
s’accelera el ritme de la lapidació. Salvar la
dona adúltera de la lapidació, com fa Je-
sús, impedir un apassionament mimètic en
el sentit de la violència, és desencadenar
un altre en sentit invers, un apassionament
mimètic no violent. Quan un primer indivi-
du renúncia a lapidar la dona adúltera, el
segueix en aquesta decisió un segon, i així
successivament. Fins que, al final, és tot
el grup, guiat per Jesús, el que renuncia
al seu projecte de lapidació” 60 . “Per a la
majoria d’entre ells, la veritable raó de la
no violència no és la dura reflexió sobre si
mateix, la renúncia a la violència: és el mi-
metisme, com de costum. Hi ha sempre
un desbocament mimètic en una direcció
o en l’altra” 61 .
60 R. Girard, Veo a Satán caer como el relámpago,
op. cit., pp. 82-84.
61 R. Girard, Cuando empiecen a suceder estas
cosas... op. cit., p. 146.
La inversió de la imitació violenta reque-
reix la presentació heroica d’un model mi-
mètic alternatiu a la violència. En presen-
tar-se com a tal, aquest model s’exposa a
ser ell mateix el destinatari de la violència
col·lectiva, mitjançant la coneguda lògica
mimètica de la transferència de l’odi. “Cal
no oblidar que l’episodi de la dona adúlte-
ra és un dels rars èxits de Jesús amb una
multitud violenta. Un èxit que subratlla els
seus nombrosos fracassos i, sobretot,
per descomptat, el paper de la multitud
en la seva pròpia mort. En l’episodi evan-
gèlic de la dona sorpresa en flagrant de-
licte d’adulteri, si la massa no s’hagués
deixat convèncer per Jesús i la lapidació
hagués tingut lloc, Jesús també hauria
pogut ser lapidat. Fracassar en la salva-
ció d’una víctima amenaçada de mort de
forma unànime per una col·lectivitat equi-
val a trobar-se sol davant d’aquesta, és
córrer el risc de patir la mateixa pena que
aquella. [...] Abans de respondre als que
demanen el seu parer sobre l’obligació de
lapidar la dona, inscrita en la Llei de Moi-
sès, Jesús s’inclina cap a terra i escriu al
terra amb el dit” 62 .
En l’opinió de Girard, Jesús s’ha inclinat
per eludir la mirada d’aquells homes amb
els ulls injectats en sang. “Si Jesús els re-
tornés les seves mirades, aquests homes
exaltats no veurien en els seus ulls uns ulls
afables, sinó que els transformarien en un
mirall de la seva pròpia còlera. Hi veurien
el seu propi desafiament, la seva pròpia
provocació; això llegirien a la mirada de
62 R. Girard, Veo a Satán caer como el relámpago,
op. cit., p.86.
156