Perifèria. Cristianisme, Postmodernitat, Globalització 6/2019
aconsegueix liquidar la lògica mimètica
ni dessacralitzar la violència. En última
instància, el poder polític sucumbeix al
veritable poder que el precedeix i do-
mina: el poder mimètic de la multitud.
Un cop mobilitzada, la força populista
preval absolutament i arrossega les ins-
titucions darrere d’ella convertint-les en
titelles de la psicologia mimètica col·lec-
tiva. Els polítics “hàbils” coneixen bé els
mecanismes mimètics que regulen l’ac-
tivitat social i els orienten i utilitzen en el
sentit més convenient per als interessos
del poder integrant la racionalitat polí-
tica a la lògica d’una pressió mimètica
que tot ho envolta.
El judici de Pilat il·lumina així un aspecte
capital de la vinculació entre l’espai polí-
tic i el religiós: el de la violència sacrificial.
Aquesta subordinació de la política a la
psicologia mimètica col·lectiva explica la
tendència de la classe política a nedar en
el sentit del corrent, per la por a perdre el
favor de les masses (pèrdua de vots) i la
possibilitat d’ascendir en la carrera judici-
al i política 40 .
Finalment, l’evangeli de Lluc destaca com
els enemics es reconcilien a través de la
violència i l’efecte apaivagador de l’as-
sassinat col·lectiu: “I aquell dia es van fer
amics Herodes i Pilat, doncs abans es-
taven enemistats entre si” 41 . Aquest fet
és especialment rellevant per a la com-
prensió del dinamisme populista. La seva
40 R. Girard, Cuando empiecen a suceder estas
cosas... Conversaciones con Michel Treguer,
Encuentro, Madrid, 1996, p. 54.
41 Lluc 23, 12
J. Arcenillas, Children’s Diaspora
aproximació és fruit de la participació de
tots dos en la mort de Jesús. La seva
reconciliació constitueix un dels efectes
catàrtics del qual es beneficien els partici-
pants en un assassinat col·lectiu, els per-
seguidors no penedits o tota col·lectivitat
que s’uneix davant un enemic comú, que
és, recordem-ho, l’estratègia bàsica de
tot populisme.
6. L’antipopulisme de les comunitats
cristianes
Jesús, finalment, es converteix en un in-
desitjable per a les expectatives de la
multitud. Els que esperaven escoltar un
discurs d’alliberament del jou romà i que
fantasiejaven amb l’alliberament del Reg-
ne d’Israel es troben amb tot el contrari.
Els mateixos deixebles i seguidors de Je-
sús es dispersen i es veuen arrossegats
per la ira i el contagi violent habitual que
es produeix contra les víctimes. Pere re-
nega del seu mestre i representa el model
de l’individu que, quan es submergeix en
una multitud hostil a la víctima, es conver-
teix també ell en hostil ... com tothom.
149