Populismos periferiacpg-2019 | Page 149

Perifèria. Cristianisme, Postmodernitat, Globalització 6/2019 aconsegueix liquidar la lògica mimètica ni dessacralitzar la violència. En última instància, el poder polític sucumbeix al veritable poder que el precedeix i do- mina: el poder mimètic de la multitud. Un cop mobilitzada, la força populista preval absolutament i arrossega les ins- titucions darrere d’ella convertint-les en titelles de la psicologia mimètica col·lec- tiva. Els polítics “hàbils” coneixen bé els mecanismes mimètics que regulen l’ac- tivitat social i els orienten i utilitzen en el sentit més convenient per als interessos del poder integrant la racionalitat polí- tica a la lògica d’una pressió mimètica que tot ho envolta. El judici de Pilat il·lumina així un aspecte capital de la vinculació entre l’espai polí- tic i el religiós: el de la violència sacrificial. Aquesta subordinació de la política a la psicologia mimètica col·lectiva explica la tendència de la classe política a nedar en el sentit del corrent, per la por a perdre el favor de les masses (pèrdua de vots) i la possibilitat d’ascendir en la carrera judici- al i política 40 . Finalment, l’evangeli de Lluc destaca com els enemics es reconcilien a través de la violència i l’efecte apaivagador de l’as- sassinat col·lectiu: “I aquell dia es van fer amics Herodes i Pilat, doncs abans es- taven enemistats entre si” 41 . Aquest fet és especialment rellevant per a la com- prensió del dinamisme populista. La seva 40  R. Girard, Cuando empiecen a suceder estas cosas... Conversaciones con Michel Treguer, Encuentro, Madrid, 1996, p. 54. 41  Lluc 23, 12 J. Arcenillas, Children’s Diaspora aproximació és fruit de la participació de tots dos en la mort de Jesús. La seva reconciliació constitueix un dels efectes catàrtics del qual es beneficien els partici- pants en un assassinat col·lectiu, els per- seguidors no penedits o tota col·lectivitat que s’uneix davant un enemic comú, que és, recordem-ho, l’estratègia bàsica de tot populisme. 6. L’antipopulisme de les comunitats cristianes Jesús, finalment, es converteix en un in- desitjable per a les expectatives de la multitud. Els que esperaven escoltar un discurs d’alliberament del jou romà i que fantasiejaven amb l’alliberament del Reg- ne d’Israel es troben amb tot el contrari. Els mateixos deixebles i seguidors de Je- sús es dispersen i es veuen arrossegats per la ira i el contagi violent habitual que es produeix contra les víctimes. Pere re- nega del seu mestre i representa el model de l’individu que, quan es submergeix en una multitud hostil a la víctima, es conver- teix també ell en hostil ... com tothom. 149