Perifèria. Cristianisme, Postmodernitat, Globalització 6/2019
mimetisme col·lectiu 33 .
Les diferents alternatives que va oferint
Pilat a la multitud denoten el saber mi-
mètic adquirit per la racionalitat política,
en particular en relació amb la substitució
sacrificial. A més de la força del dret romà,
els evangelis ens presenten Pilat com un
bon home que intenta ser just i fins i tot
a l’evangeli de Mateu apareix l’esposa de
Pilat que voldria salvar l’innocent 34 . Mateu
vol ressaltar la presència d’un altre pol
d’atracció personal i afectiu que exerceix
una influència de resistència enfront de la
fascinació mimètica de la multitud que ja
s’ha apoderat del governador romà. Però
el poder de la multitud acaba per imperar
en la decisió política de Pilat 35 .
Els Evangelis, d’altra banda, comprenen
perfectament el punt de vista de Pilat:
L’escrúpol romà per la legalitat aconsella
Pilat no lliurar Jesús o, dit d’una altra ma-
nera, no cedir davant la multitud. Però sap
també que aquesta no es calmarà sense
una víctima. Per aquest motiu Pilat ofe-
reix una compensació: fer morir Barrabàs
a canvi de Jesús. Des del punt de vista
de Pilat, Barrabàs té l’avantatge d’estar ja
legalment condemnat. La seva execució
no constitueix cap infracció de la legalitat.
33 R. Girard, Veo a Satán caer como el relámpago,
op. cit., p. 39
34 Mentre ell [Pilat] estava assegut al tribunal,
li va feu arribar la seva dona: “No vulguis saber res
d’aquest innocent; avui he patit molt en somnis per
la seva causa ‘” (Mt. 27, 19). La teologia feminista ha
destacat que l’esposa de Pilat és l’única que defensa
Jesús en aquest judici i encara és més notori que sigui
pagana.
35 R. Girard, El chivo expiatorio, op. cit., p. 143.
El paroxisme del xoc entre Jesús i el po-
pulisme s’aconsegueix quan Pilat pregun-
ta a la multitud si ha d’alliberar Jesús o al
bandit Barrabàs. La multitud comença a
cridar: “No, a aquest no! Deixa lliure Bar-
rabàs! “ 36 . I poc després criden perquè es
crucifiqui Jesús 37 . Sens dubte, acaba pen-
sant Pilat, és millor liquidar un agitador in-
nocent que córrer el risc d’un aixecament
popular. La seva principal preocupació no
és impedir la mort d’un innocent, sinó evi-
tar, en la mesura del possible, uns desor-
dres que podrien comportar la repressió
d’una part important de la població i per-
judicar la seva reputació com a adminis-
trador en les altes esferes imperials 38 .
En la lectura de Girard, Pilat representa el
paper del poder i la racionalitat política i
considera que aquesta, per als que escri-
uen els evangelis, constitueix un intent li-
mitat de superar la lògica mimètica de les
religions i el sagrat. Els Evangelis arriben
a posar en boca de Pilat aquest intent
d’anul·lació de la lògica mimètica quan
afirma: “Jo no hi veig causa”, després
d’haver interrogat Jesús. Pilat encara no
està influït per la massa i és un bon jutge
que encarna el dret romà, la racionalitat
legal, i que s’inclina davant els fets 39 .
Tanmateix, la racionalitat política, que
en alguns casos tempera o canalitza
la passió mimètica de les multituds, no
36 Jn 18, 40, (Mt 26,47-56; Mc 14,43-50; Lc 22,47-
53)
37 Jn 19,6.
38 R. Girard, Veo a Satán caer como el relámpago,
op. cit., p. 44
39 R. Girard, El chivo expiatorio, Anagrama,
Barcelona, 1986, p. 141.
148