Perifèria. Cristianisme, Postmodernitat, Globalització 6/2019
conforme a la vostra Llei” 29 . Més enda-
vant, insisteix en la innocència de Jesús:
“No trobo culpa en ell ...” 30 , o opta per la
flagel·lació com a intent d’acontentar els
jueus, castigant al reu amb una pena cru-
enta, però no capital, i fins ofereix a un
veritable culpable, Barrabàs, ja condem-
nat a mort, per a ser sacrificat a canvi de
Jesús. Fins i tot al final, quan cedeix a la
tumultuosa insistència dels jueus, el pre-
fecte no pronuncia sentència: es limita a
‘lliurar’ l’acusat als jueus 31 .
Aquestes marcades oposicions entre la
llei que castiga i la fe que perdona 32 , que
accentuen tant J. Ellul com G. Agamben,
són referides per R. Girard, al dinamisme
mimètic i la violència associada a ell. La
decisió de fer morir Jesús és primer de
la multitud, i això assimila la crucifixió al
mite i al ritus religiós: Perquè hi hagi una
transferència sacralitzant, cal que la víc-
tima hereti tota una violència de la qual
la comunitat queda exonerada. No obs-
tant això, el text evangèlic, a diferència
dels textos religiosos comuns, no ignora
ni justifica el caràcter arbitrari i injust de la
violència exercida contra Jesús. La seva
condemna és presentada com una injus-
tícia i en lloc de prendre la violència col·
lectiva a compte d’alguna voluntat divina
ineluctable és imputada als seus verita-
bles responsables.
A Pilat li agradaria salvar Jesús. Els seus
dubtes són deguts a la seva progressiva
rendició a la força mimètica. Si els Evan-
gelis insisteixen en això no és per suggerir
que els romans siguin superiors als jueus,
ni per fer una distinció de bons o dolents
entre els perseguidors de Jesús, sinó per
posar de manifest la omnipotència del mi-
metisme: els quatre evangelis subratllen la
paradoxa d’un poder sobirà que, per por
a enfrontar-se amb la massa, acaba sot-
metent-se a ella. El que motiva Pilat per
lliurar a Jesús és la por a una revolta. Pilat
dóna prova, es diu, “d’habilitat política” i
aquesta, per moltes voltes que li donem,
consisteix finalment en abandonar-se al
29 Jn 18,31. Citat per G. Agamben, Pilato y Jesús,
ed. Adriana Hidalgo, 2014, p. 22 y ss. Segons
Agamben trobem en Pilat una de les primeres
descripcions psicològiques de la història. L’estat no es
legitima per ser el ‘simple executor’ de plans escrits en
les altures olímpiques. Els seus agents són persones
lliures ‘amb les seves passions, els seus dubtes, els
seus capricis i els seus escrúpols’. Agamben destaca
en aquest relat l’oposició radical entre el Regne de
Déu i regnes humans, Creu i història, fe i justícia i
com mitjançant aquesta oposició es dessacralitza la
història i la política.
30 Jo 18, 38.
31 G. Agamben, Pilato y Jesús, op. cit., p. 22 y ss.
32 Al grec del segle I pistis (fe) significa essencialment
confiança, però en el sentit d’adhesió o compromís,
és a dir, la fe és més entesa com a forma de vida que
com creença en el sentit estricte d’acceptar quelcom
del que no tenim evidència empírica.
147
J. Arcenillas, Children’s Diaspora