Perifèria. Cristianisme, Postmodernitat, Globalització 6/2019
tat de les seves pròpies accions: “em va
bé, perquè m’ho mereixo”. De la mateixa
manera, aquesta lògica permet presentar
els desheretats d’aquest món com a cul-
pables de les seves pròpies desgràcies.
És la pregunta dels deixebles de Jesús
davant d’un marginat social: “Qui va pe-
car, ell o els seus pares?” 20 . La pretensió
de justificar-se pels fruits i mèrits de les
pròpies accions dóna peu a la rivalitat mi-
mètica: “Qui és més bo, més just, més
perfecte?”. En una trobada amb Pere Ca-
saldàliga, bisbe de Brasil, a Nicaragua,
ens plantejava precisament aquesta pre-
gunta: “Per ventura no és en el cristianis-
me una pèrfida maldat creure’s més bo
que els altres?”.
J. Arcenillas, Children’s Diaspora
Així com l’altra cara de la rivalitat mimètica
i la seva violència inherent és la no-vio-
lència, l’altra cara de la rivalitat autojus-
tificativa és la gratuïtat. La gratuïtat és la
possibilitat d’actuar a canvi de res i sen-
se pretendre mostrar amb això cap altura
20 Jn 9:2; Lc 13:1-5, citat per A. González en “El
anuncio del reinado de Jesús, el Mesías“ en VV.AA.,
Jesucristo, prototipo de humanidad en América Latina.
IIIª reunión de la Comisión Teológica de la Compañía
de Jesús en América Latina, México, 2001, pp. 129-
158.
moral ni cap mèrit. És en aquesta gratuïtat
on posa l’èmfasi el cristianisme: aquest
amor que transgredeix, allà on aparegui i
en el nom de qui sigui, la rivalitat autojus-
tificativa i mimètica.
5. La supeditació de les autoritats i la
justícia al populisme
Als evangelis el moment més àlgid i de
més finor en la denúncia del populisme
i de la seva capacitat general d’arrosse-
gament, socialment transversal, es troba
en la descripció del judici de Pilat. Jesús
ens és presentat com la víctima innocent
d’una col·lectivitat en crisi que s’unifi-
ca contra Ell. Tots els grups acaben per
donar la seva adhesió explícita o implíci-
ta a la seva condemna a mort: les multi-
tuds de Jerusalem, que pocs dies abans
havien acollit Jesús amb entusiasme 21 ,
les elits, les autoritats religioses jueves i
romanes, i fins i tot els seus seguidors,
perquè aquells que no traeixen o no rene-
guen activament de Jesús fugen o roma-
nen passius.
J. Ellul destaca que Jesús sap que les
autoritats estan sota un poder que els
impedeix fer justícia i intenta desemmas-
carar-lo, encara que fracassi, amb for-
mes imaginatives d’actuació no violenta:
silencis, manca de cooperació, negativa
a defensar-se, provocacions i ironies com
21 Girard subratlla que no es pot acusar els Evangelis
d’antijudaisme o de prejudicis o discriminació social
ja que la multitud no només està composta per les
masses populars, sinó que és completament anònima
i impersonal. R. Girard, El chivo expiatorio, Anagrama,
Barcelona, 1986, p. 143.
145