Perifèria. Cristianisme, Postmodernitat, Globalització 6/2019
amb la “mort” de Jesús (a la seva manera
també infinit per ser Fill de Déu). En aquest
sentit, la mort de Jesús era necessària per
mantenir la llei (el pagament del deute) i
l’ordre de tota la creació. L’interessant és
adonar-se que en reduir el cristianisme a
una nova religió sacrificial se’l despulla de
la seva saba original i se l’iguala amb allò
que pretenia denunciar: També els que van
portar Jesús a la mort entenien que aques-
ta era necessària per preservar l’ordre so-
cial i religiós.
4. El desemmascarament cristià del
fonament últim del populisme
Segons R. Girard, el que dóna al cristia-
nisme la seva enorme força de penetració
és el fet de denunciar totes les formes vio-
lentes, sacrificials, de les cultures i la histò-
ria humana sense deixar-se reduir per cap
identitat. De fet, el cristianisme no és una
identitat més, sinó que constitueix la críti-
ca de totes elles quan suposen algun gè-
nere de divisió perversa entre “nosaltres” i
“ells”. Recordem que el cristianisme por-
ta en el seu cor la dessacralització de les
identitats nacionals, religioses, socials i de
gènere: “Ja no hi ha jueu ni grec; no hi ha
esclau ni lliure; no hi ha home ni dona” 13 .
El “Israel primer”, tan típic de tot populis-
me, no és precisament l’eslògan de Jesús.
Ben al contrari, Jesús mostra una particu-
lar simpatia amb aquells que no entren en
l’estàndard comú i nacional: leprosos, mi-
nories desfavorides, publicans, pecadors,
estrangers, prostitutes, proscrits, defrau-
dadors, lladres i traïdors al país.
13
Gal. 3,28.
J. Arcenillas, Children’s Diaspora
Però el que desborda absolutament la
lògica populista és la crida a estimar els
enemics. És l’antipopulisme mateix: “Per-
què si estimeu els qui us estimen, quina
gràcia teniu? Perquè també els pecadors
estimen els que els estimen” 14 . L’altre,
encara que sigui un enemic, és recone-
gut com una persona com jo, fins i tot
si m’ataca. La presumpció d’innocència
no és el criteri des del qual es respecta
el dret de l’altre, sinó que se’l respecta
per ser un altre, per ser persona. Aquesta
possibilitat és un desafiament a l’eterna
temptació del rebuig, a la mecànica del
boc expiatori i al motor del ressentiment
dels que viu tot populisme.
Amb aquest antídot i amb el coneixement
dels mecanismes mimètics, el cristianis-
me desmitifica radicalment el sagrat en
totes les seves formes i a qualsevol popu-
lisme que li rendeixi homenatge. Per això
R. Girard considera que el cristianisme és
un ateisme pràctic 15 , un ateisme evangè-
14 Lluc 6,32.
15 Cf., R. Girard, Achever Clausewitz. París, Carnets
Nord, 2007, p. 245. R. Girard, (y otros) El misterio
de nuestro mundo. Claves para una interpretación
antropológica, Salamanca, Sígueme,1982, p. 214
143