Perifèria. Cristianisme, Postmodernitat, Globalització 6/2019
J. Arcenillas, Children’s Diaspora
un abast mundial 7 .
Pel que fa a la vinculació econòmica del
populisme, podem al·ludir succintament a
la depauperització creixent de les classes
mitjanes mundials i l’explotació sense lí-
mits dels béns naturals 8 , i pel que fa a la
7 “En l’actual societat mundial, els hàbits de milions
de persones estan determinades per altres persones
que no només estan geogràficament separades per
enormes distàncies, sinó que a més entenen la seva
vida i l’expressen en llengües molt diverses. No obstant,
això no obsta perquè hi hagi una interacció real entre
elles i una determinació física dels seus hàbits. Pensem
en la influència de les innovacions tècniques sobre les
formes de vida. Pensem en la determinació de la pròpia
vida per relacions de dependència econòmica entre
pobles enormement separats espacial i culturalment.
Pensem en les conseqüències planetàries de la crisi
ecològica. Els hàbits socials, en una gran quantitat de
casos, són determinats físicament pels altres sense
que hi hagi una comunitat lingüística o cultural”. Cf.,
“Hacia una fundamentación de las ciencias sociales”,
en A. González (ed.), Para una filosofía liberadora, San
Salvador, 1995, pp. 65-96.
8 Hi ha abundants estudis que veuen la causa
del fenomen populista en el rebuig del status quo
per part dels “deixats enrere” per la globalització; en
l’increment constant de la desigualtat; en la tensió
estructural i creixent entre el capitalisme corporatiu i la
democràcia representativa; en la crisi ecològica; en la
crisi econòmica global del 2008 i la seva controvertida
gestió mitjançant rígides polítiques d’austeritat; o en
les crisis migratòries ja sigui per motius econòmics o
humanitaris. Cf., T. Piketty, El capital en el siglo XXI,
F.C.E. Madrid, 2014. P. Krugman, ¡Acabad ya con esta
crisis! Editorial Crítica, 2012. Brown to Green Report,
2018. També en aquesta línia J. A. Vicens, “Nous
populismes i societat líquida”, Revista Perifèria, 2019.
seva vinculació cultural podem referir-lo a
la postveritat 9 , a la “cultura narcisista” 10 i
a la reducció de la religió a una identitat
cultural buidant-la de la seva essència. El
cristianisme, posem per cas, el converteix
en una simple identitat defensiva enfront
de l’islam, o d’altres formes de vida on el
que menys importància té és la creença i
pràctica cristiana de les persones. El po-
pulisme fagocita tot allò que troba i, per
descomptat, les religions li són especi-
alment útils. Una sociologia de la religió
contemporània hauria de donar raó dels
populismes islamistes, hinduistes i cristi-
ans a tot el món 11 .
En definitiva, el populisme, tractant-se
d’un moment de l’estructura del sistema
social mundial vigent, no és una feno-
men que pugui atribuir-se precipitada-
ment al fet de tenir polítics versats en la
manipulació, sinó que d’alguna manera
ens concerneix a tots. La pregunta en
9 La veritat és simplement el que diuen el meus.
Katukani adverteix que el populisme, pel fet d’anar
lligat a la postveritat i no distingir entre la realitat
i la ficció, s’acosta perillosament al nazisme i al
comunisme que van començar utilitzant la mateixa
estratègia publicitària. Cf., M. Kakutani, The death
of truth, Crown Publishing, USA, 2018. J.A. Vicens
analitza la postveritat com un moment del sistema
social i insisteix especialment en el fet que la
hiperinformació amb què ens inunden les xarxes de
comunicació, la seva velocitat i immediatesa, manté
els individus completament desinformats i acrítics
i fa que prevalguin les ficcions i fake news sobre els
arguments i els fets. Cf. J. A. Vicens, La postveritat
com a sistema, Revista Perifèria, 5/2018.
10 C. Lash, La cultura del narcisismo, Ed. A. Bello,
Barcelona, 2000.
11 Cf., M. L. Areu, “El populismo hinduista de
Narendra Modi: reimaginando la nación india; A.
Priego, “El populismo islámico: una respuesta no
occidental a la globalización” en ¿La nueva era
del populismo? Perspectivas teóricas, empíricas y
comparativas, Revista CIDOB d’Afers Internacionals
n. 119, 2018.
141