Perifèria. Cristianisme, Postmodernitat, Globalització 6/2019
un ciutadà d’enlloc” 4 .
més destacat de la dimensió política del
sistema social mundial contemporani.
Aquesta apel·lació al poble i aquests
components maniqueus, simplificadors i
emocionals no tenen un contingut con-
cret, amb la qual cosa la liquiditat del po-
pulisme és màxima 5 . En la societat-xarxa 6
el populisme flueix i es ramifica en formes
i combinacions de tota mena: esquerra i
dreta, forces religioses i seculars, movi-
ments nacionalistes i patriotismes d’estat.
De moment, la majoria dels populismes
competeixen dins d’un cert ordre demo-
cràtic i mantenen, encara que sigui amb
límits, alguns dels seus elements bàsics:
eleccions lliures, partits d’oposició, lliber-
tat d’expressió. El problema és que una
radicalització de l’experiment populis-
ta pot derivar en fórmules totalitàries on
aquests elements democràtics bàsics
deixin d’existir del tot.
2. El populisme com a part del sistema
social
El populisme no sorgeix com un fet aïllat
sinó que forma part d’un sistema. M’atre-
viria a dir que el populisme és el caràcter
4 Primera Ministra britànica Theresa May,
“Conferència del Partit Conservador a Birmingham”,
octubre, 2016.
5 He utilitzat la imatge de liquiditat prestada de Z.
Bauman en l’article “Postveritat i religió líquida”, Revista
Perifèria, 2017 i allà defineixo l’exacte abast d’aquesta
imatge. Això no vol dir que no es solidifiqui a Occident
el populisme en allò que Joan Albert Vicens anomena
nous populismes de dreta, però com mostra bé el seu
article fins i tot la pretesa lluita “antipopulista” queda
completament contaminada pel modus operandi
del populisme. Cf. J. A. Vicens, “Nous populismes i
societat líquida”, Revista Perifèria, 6/2019.
6 M. Castells, La sociedad red, Vol. 1, Aliança
Editorial, SA, Madrid, 2000.
La societat mundial que avui conformem
podem desglossar-la en un subsistema
econòmic-ecològic, és a dir, tot allò que
té a veure amb la producció de béns,
mercat, distribució, mitjans i desenvolu-
pament tècnic; un subsistema sociopo-
lític relacionat amb institucions com la
família, el mercat capitalista, els estats,
les esglésies, els exèrcits, els tribunals,
etc., i la disputa del poder; i un subsis-
tema cultural-ideològic que s’ocupa de
fer comprensible teòricament la societat
en què vivim, ja sigui per legitimar-la o
transformar-la.
És important destacar dos caràcters
d’aquest sistema social. El primer és la
seva unitat estructural. No es pot com-
prendre totalment el populisme sense la
seva imbricació amb la dimensió econò-
mica i cultural. I el segon és la seva unitat
mundial ja que el decisiu per conformar
una societat no és un llenguatge, ni una
determinada consciència o manera de
viure, sinó el fet d’estar imbricats i code-
terminats en un sistema d’hàbits que, per
més que no en siguem conscients, avui té
140