Perifèria. Cristianisme, Postmodernitat, Globalització 6/2019
de les emocions polítiques antagòniques 2 .
El populisme imagina i estén la idea d’un
poble innocent, homogeni, incorrupte, bo i
fins i tot heroic, víctima de “les elits” o de
la casta composta per partits tradicionals,
potentats econòmics i intel·lectuals cos-
mopolites. Per això l’estratègia populista
es caracteritza per reivindicar la interlocució
directa entre el líder i el “poble”, sense in-
termediaris de “la casta”. La gran paradoxa
és que molts dels líders i moviments amb
traços populistes provenen del que el ma-
teix populisme defineix com a elits i defen-
sen amb més afany que ningú, en la majoria
dels casos, els interessos d’aquestes elits.
La lògica maniquea es manifesta en la
necessitat de tenir un enemic clar. En
principi no hi ha res pervers en constituir
“comunitats” i mantenir identitats diver-
ses, el problema és quan per constituir
aquestes comunitats se’n denigren d’al-
tres. Aquesta divisió entre bons i dolents,
nosaltres i els altres, es declina de moltes
maneres. L’enemic del poble bo i pur pot
ser la casta, l’elit dolenta i corrupta, els
refugiats i immigrants, una altra comunitat
nacional (catalans, espanyols, etc.,), una
minoria sexual o ètnica, un grup religiós
(els musulmans, els jueus, etc.,). El popu-
lisme, en lloc de buscar llimar diferènci-
es, teixir consensos i intentar millorar les
coses, busca algú a qui culpar i castigar
pels mals que es perceben. Els “altres”,
convertits en enemics i sempre assenya-
lats com a responsables del desencert i
2 El poble és un concepte de contorns indefinits: pot
significar els blancs, els nacionals, la “gent d’ordre”, la
“bona gent”, les classes mitjanes empobrides ...
vergonyes pròpies, són els que fan possi-
ble el discurs i l’existència del populisme.
J. Arcenillas, Children’s Diaspora
Pel que fa al discurs polític l’estratègia del
populisme és la de simplificar al màxim els
termes del debat, descartant la complexi-
tat i els matisos de la realitat política, eco-
nòmica i social, desenvolupant narratives
immediatament accessibles i proposant
solucions màgiques, contundents i imme-
diates. Aquesta simplificació en detriment
dels arguments va del bracet de l’exacer-
bació de les emocions. Davant l’ansietat
provocada per la globalització i l’empo-
briment creixent de les classes mitjanes
mundials es respon tancant-se en comu-
nitats nacionals homogènies i s’usa tot un
llenguatge emocional i grandiloqüent per
enfortir la identificació simbòlica i afectiva
del “poble”, i per humiliar, odiar o menys-
prear els que es consideren exteriors a
aquest 3 , o els que no es deixen tancar
en una determinada identitat nacional: “si
creus que ets un ciutadà del món, no ets
3 C. Ungureanu, I. Serrano, “El populismo como
relato y la crisis de la democracia representativa”,
Revista CIDOB d’Afers Internacionals, Núm, 119.
139