Perifèria. Cristianisme, Postmodernitat, Globalització 6/2019
consolidar projectes polítics i identitats.
Però el populisme no es va acabar amb
la “primera onada”, sinó que als anys 90s
en va aparèixer una “segona” de caràc-
ter neoliberal, amb Carlos Saul Menem a
l’Argentina, Abdalá Bucaram a l’Equador
i Alberto Fujimori al Perú; i també al llarg
de la segona dècada del segle XXI hi ha
hagut una “tercera onada” amb trets es-
querranos amb figures com Hugo Chávez
a Veneçuela, Evo Morales a Bolívia i Rafa-
el Correa a l’Equador.
Si ens preguntem què tenen en comú
aquestes tres “onades” populistes podrí-
em respondre que un cert tipus de retò-
rica basada amb els següents elements:
Contraposar a “nosaltres”, “el poble” i “els
de baix” en tant que col·lectivitat unitària
a la que pertany la majoria de la població,
que és la que treballa, pateix i s’esforça
per viure, amb els altres, les “elits” que
són “els de dalt” amb privilegis i rendes.
Contraposar a “nosaltres”, que som “el
país” que estimem la pàtria, la terra, la cul-
tura i les essències amb una minoria privi-
legiada que és la “anti-pàtria”, que ven el
país per interessos, i que està aliada amb
els designis de l’imperi o el capital.
Contraposar el nostre “líder”, que inter-
preta i assenyala el camí en benefici de
tots, amb la classe política tradicional, els
partits clàssics i les institucions que no-
més s’aprofiten de la política i mantenen
l’estatu quo.
J. Arcenillas, RedNote
Amb estratègies i polítiques molt dife-
rents, les tres onades populistes esmen-
tades han fet servir aquesta retòrica per
a implementar polítiques variades. Així,
la segona onada populista va privatitzar
empreses, va fer polítiques de seguretat
punitives, va reduir l’estat, va executar
polítiques d’ajust neoliberal extremada-
ment doloroses per als sectors populars
i es va alinear amb les polítiques de Was-
hington; mentre que la tercera onada po-
pulista -gràcies als preus del petroli, la
soja i el gas en el marc del boom de les
commodities- va incrementar la despesa
social, va re-estatalitzar molts sectors
econòmics, va afavorir les condicions
econòmiques dels sectors més vulnera-
bles i va intentar crear un pol internacio-
nal contra-hegemònic.
Davant d’aquesta constatació és pertinent
preguntar en què s’assemblen les dues
onades. En veritat, en el tercer punt que
caracteritza el populisme, el del menys-
preu de les institucions, dels partits, dels
polítics clàssics, de les intermediacions i,
en definitiva, del llegat del liberalisme que
-en principi- pretén garantir drets i lliber-
tats, dividir i contraposar el poder (en el
127