Perifèria. Cristianisme, Postmodernitat, Globalització 6/2019
ranzas. Por eso hay en ella crispaciones
de indignación, sombras de ocasos ame-
nazadores, pero también alegre despertar
de auroras triunfales, y esto último, que
traduce la victoria de la mujer sobre las
incomprensiones, las negaciones y los
intereses creados de las castas repudia-
das por nuestro despertar racional, solo
ha sido posible en el ambiente de justicia,
de recuperación y de saneamiento de la
Patria que estimula e inspira la obra de
gobierno del general Perón, líder del pue-
blo argentino”.
la mateixa paraula resultaria tan inacaba-
ble com contradictòria.
Sigui com sigui és evident que hi ha abu-
sos, desigualtats injustificables i injustícies
flagrants. Negar aquestes disfuncions, o
simplement menystenir-les no és intel·lec-
tualment honest ni moralment accepta-
ble. El debat no hauria de ser pas aquest.
El que està avui damunt la taula és la ma-
nera de corregir determinades situacions
que són objectivament intolerables.
Aquest és un fragment del discurs que
Evita Perón va pronunciar el 23 de se-
tembre del 1947. Del text convé subrat-
llar-ne una expressió molt concreta: “les
castes repudiades pel nostre despertar
nacional”. Constitueix un altre resum
perfecte de la mentalitat populista, la
mateixa que contraposava espardenyes
populars a llibres elitistes. Exactament
la mateixa. Borges, l’autor més impor-
tant del segle 20 en llengua castellana,
pertanyia a aquesta suposada casta. El
llenguatge populista és també sempre
el mateix. Necessita un poble idealitzat
i un pèrfid enemic imaginari que l’opri-
meixi com ara un escriptor cec. Neces-
sita també paraules específiques per dur
a terme un gran exercici d’adulació de
les masses. “Casta” és una d’elles, i té
significats polivalents. Als Estats Units de
Trump la casta son els intel·lectuals que
llegeixen el The New York Times, mentre
que al Regne Unit de Farange, la casta
està encarnada pels buròcrates de Brus-
sel·les. La llista de traduccions locals de
105