Mi primera revista Annual reportfor 2019 | Page 20

CONTA CONTES

La Maria Llufa era una marieta molt, molt però que Com que la Maria Llufa era molt complidora, quan
molt petanera. Es passava el dia fent un pet per va arribar dilluns va fer exactament el que havia
aquí, un pet per allà, un pet més enllà... A vegades
fins i tot els feia de tres en tres, i aleshores
sonaven més o menys així:
-Patim, patam, patum!
Com tots els pets de marieta, però, els pets de la
Maria Llufa no feien gens de pudor, tot i que sí
que molestaven a molts dels habitants del bosc:
dit: es va aguantar fins l’últim pet. I dimarts
tampoc no en va fer cap. I dimecres tampoc. I, de
mica en mica, la panxa de la Maria Llufa es va
començar a inflar com un globus.
Quan va arribar dijous, la marieta també es va
aguantar tots els pets. I divendres, també. I la
panxa se li va inflar una miqueta més...
I la Maria Llufa també es va aguantar els pets de
-Bufa, Maria Llufa... trones més que un dia de
dissabte i, fins i tot, els de diumenge, que com
tempesta! -rondinava el liró-. Així és impossible
tothom sap són els que costen més d’aguantar.
dormir!
Però heus aquí que, quan va arribar diumenge a la
-Ja ho pots ben dir, amic liró... –afegia el cent
peus-. A mi tant patim-patam em fa venir mal de
cap i tot!
-Doncs a mi m’ha fet perdre la gana... –deia
l’eruga-. I si deixo de menjar no creixeré, i si no
creixo no em convertiré mai en una papallona!
L’únic que s’alegrava de tenir una companya tan
nit, just abans de posar-se al llit...
-P A T ARRUUUUUUMMMMM!
La Maria Llufa va fer el pet més gros de la seva
vida!
Mireu si va ser regròs, aquell pet, que el
terrabastall es va sentir des de tots els racons del
bosc, i els arbres de més a prop van tremolar com
petanera era el grill, que deia que la Maria Llufa si hi hagués hagut un terratrèmol, i als roures i les
l’ajudava a portar el ritme de les cançons: alzines els van caure les aglans, i als pins, les
-Cric-cric-cric, patim! Cric-cric-cric, patam! Cric- pinyes... i, fins i tot, els set puntets de la Maria
cric-cric, patum! -solien fer. Llufa van sortir disparats i es van perdre entre les
Un diumenge a la tarda, després de molt rumiar- bardisses, sense que la pobra marieta pogués fer-
hi, la Maria Llufa va decidir que ja n’hi havia ben hi res.
bé prou. Com us podeu imaginar, tots els animals del bosc
-Estic ben tipa que els animals del bosc es queixin van córrer a veure si la Maria Llufa s’havia fet mal.
tot el dia per culpa meva! – va dir-. Això no pot -Et trobes bé, Maria Llufa? –va preguntar el liró.
continuar així. A partir de demà mateix,
m’aguantaré tots els pets que tingui!
20