Mi primera revista Annual reportfor 2019 | Page 21

-No t’has pas trencat res? –va demanar el
centpeus.
-Et fa mal la panxa, marieta? –va preguntar
l’eruga.
-No us preocupeu, amics meus, estic bé –va dir la
Maria Llufa-. De fet,
després d’aquest pet tan gros em trobo més bé
que mai. Fins i tot em sembla que m’han passat les
ganes de tornar a petar!
-Visca! La Maria Llufa ja no té pets! La Maria Llufa
ja no té pets! –van cridar els altres molt contents.
-Però també estic una mica trista...
Aleshores, la marieta va explicar als seus
companys que els set puntets que portava a
l’esquena havien desaparegut després de
l’explosió. I on s’era vist una marieta sense punts!
-Maria Llufa, no t’amoïnis –li va dir el grill-,
t’ajudarem a buscar-los. I pots estar segura que
entre tots els trobarem!
I tal dit tal fet. Aquell mateix dilluns, la colla va
trobar el primer puntet de marieta. I dimarts, el
segon. Dimecres i dijous, van trobar el tercer i el
quart. I
divendres i dissabte, el cinquè i el sisè. I diumenge,
poc abans d’anar a dormir, van trobar el darrer
punt de tots!
I així va ser com la Maria Llufa es va tornar una
marieta fina i delicada com tantes altres.
Tot i que, voleu que us digui un secret? Com
tothom en aquest món, a la Maria Llufa de tant en
tant se li escapa algun petarronet. I la veritat és
que els seus companys molt sovint els arriben a
sentir... Però mai no diuen res: no voldrien pas que
se’ls tornés a aguantar un altre cop!
21