Mi primera revista Annual reportfor 2019 | Page 19

NO HI HA PARES NI MARES
PERFECTES
Per tal de ser feliços i sans, els nens i les
nenes no perceben els pares o les mares
perfectes, sinó uns pares que els cuiden,
que els estimen i que son capaços de
qualsevol cosa com ara:

Satisfer les seves pròpies necessitats del
seu fill o filla quan és necessari.
Transmetre molt d’amor i confiança amb
molta calidesa.
Acceptar que el fet de ser pares i mares
té les seves parts bones i no tant bones,
però sempre hem de tenir present que
l’esforç sempre val la pena.
Estar a prop quan l’infant ho necessita
és fonamental, però ho és el fet
d’allunyar-se en algunes situacions per
tal de crear un infant independent i
autònom.
Sempre s’ha d’entendre, d’acceptar i
valorar a l’infant perquè és únic i com
qualsevol persona, té les seves
imperfeccions. 
19