Els núvols van començar a tapar el sol tot descolorint el cel . En els petits carrerons del poble s ’ encobrien les persones avergonyides per el seu aspecte i és que , des de l ’ arribada del virus , havien començat a mutar : alguns tenien quatre braços , d ’ altres tres ulls , un braç al genoll , i coses més esgarrifoses ! Enmig de la plaça immensa s ’ hi veia una voluminosa estàtua que va ser acabada el primer dia de l ’ arribada del virus . Des d ’ aquell dia , el poble , que abans havia estat vila , s ’ estava tornant negre com el carbó . Tot s ’ omplia d ’ una estranya solitud : les carreteres , els tramvies , i les parades d ’ autobús estaven molt buides i pobres . Des de la finestra , la gent podia contemplar com havia canviat la ciutat : els bars estaven buits , els nens i nenes ja no jugaven al carrer i cada dia feia més fred .
A la ciutat de Vilavella , els hi havien robat els petons , les abraçades i el somriures .
I és que , al punt centre de la ciutat s ’ hi trobava |
una central atòmica odiosament lletja construïda |
per un dictador que anys enrere havia fet un cop |
d ’ estat . |
El |
cel |
esdevenia |
cada |
instant |
més |
carbònic . |
|
|
|
|
|
|
En una petita casa , a les afores de la ciutat , hi vivia un nen d ’ onze anys , amb els ulls blaus i amb el cabell rinxolat . Anava amunt i avall amb la seva cadira de rodes i només desitjava que arribés l ’ estiu per viure experiències emocionants amb el seu avi . Feia tant temps que no es veien , i l ’ enyorava tant , que no parava de recordar totes les aventures que havien viscut junts .
Fem un conte per Sant Jordi 2021 59