AMB AQUEST CEL NO ANEM ENLLOC
El cel s ’ havia descolorit , de fet , ja ningú recordava com era . Ja feia quatre anys que la ciutat havia anat enfosquint-se . Cada vegada que algú agafava el virus , el cel s ' anava tornat més i més fosc . Els ciutadants i ciutadanes encara recordaven com era abans : la ciutat brillava , el sol il . luminava tots i cadascun dels carrers amples i et sorprenies al veure les places que semblaven un bosc de fades . Es podia escoltar el cant dels ocells i el cric-cric dels grills tocant a la vora del riu , mentre que els peixets , xipollejaven a l ’ aigua alegrement . Les flors de colors eren precioses , els animals corrien i jugaven i la gent , amable i respectuosa , sempre portava un somriure sota el nas . Era un lloc perfecte per viure ! Però … de cop i volta tot va canviar .
Fem un conte per Sant Jordi 2021 58