Un any , van viatjar a la selva i es van trobar unes precioses aus d ’ un plomatge delicat com una flor i llampant com el sol . En un altre viatge a l ’ Antàrtida , van veure unes foques fent una mena de ball molt divertit , semblava que estigués fet per ells ! L ’ últim any que van poder viatjar plegats , van anar a fer la volta al país amb globus aerostàtic . Al nen , se li escapava el riure recordant el moment en què se ’ ls hi va petar el globus ! Finalment , per sort , van poder tapar el forat amb unes fulles que transportaven les ones del vent .
S ’ acostava el dia de Sant Jordi i els cors s ’ anaven apagant amb el cel gris . - El dia de l ’ amor , els llibres i les roses no pot ser un dia trist ! deia el nen indignat .
Ell , que mai havia pogut caminar , sabia molt bé el valor de l ’ esforç i la lluita . Aquell mateix dia , va veure un anunci al diari que deia : “ La presidenta de l ’ associació de gent sense virus , una científica molt important , alerta del perill de que el cel s ’ apagui del tot ”.
En Joan , que era com es deia el nen , portava molts dies tancat a casa i volia sortir . Fer-ho era molt arriscat , perquè anar pel carrer significava que et pogués sortir una cama de més o que se ’ t caigués el nas i en Joan no volia viure aquesta experiència . Així que es va posar a mirar per la finestra per deixar d ’ avorrir-se . No esperava veure la sospitosa silueta que anava amagant-se pels fanals del carrer . Era una persona , d ’ això no hi havia cap dubte , però no era ningú dels que vivia pel barri . Caminava d ’ una manera estranya , com si volgués anar més ràpid del que podia o intentés amagar alguna cosa . Quan va passar sota el fanal en Joan va veure que portava un bastó , una gabardina negra i un barret .
Fem un conte per Sant Jordi 2021 60