CAPÍTOL 6. Del combat del Lleopard i del Linx.
Na Renard li diu al Lleó que té por que el Lleopard li faci mal i el Lleó la pren al seu costat, per protegir-la i fa porter al Paó. Arriba el Lleopard i acusa el rei de traïció i demana algú que el defensi en combat. Com que el Linx odiava el Lleopard després que el rei dels homes l'havia honorat més que no pas a ell, el Linx s'ofereix a lluitar.
El Gall pregunta a la Serp qui li sembla que ha de guanyar i ella contesta que la Falsedat sempre ha de perdre davant la Veritat, perquè Déu és veritat. Això ho escolten els dos combatents i el Linx té por de perdre. Lluiten tot un dia, però un té la força amb ell i l'altre la por,i al final el Linx perd i diu davant de tothom que el rei és un traïdor. El Lleopard el mata. El Lleó s'enfada tant que ataca el Lleopard que, està tan fatigat que no es pot defensar, i el mata.
L'endemà, sota consell de Na Renard, el Lleó envia el Llop i l'Ós del seu consell al rei dels homes, ja que són els més savis de tots,acompanyats de la Serp. Ella, abans de marxar, explica l'exemple de la guineu que trobà restes animals amb un ham a dins que un pescador hi havia posat per caçar-la i no les volgué tastar. El rei no l'entén i li demana que ho expliqui,i ella diu que des que la Renard i el Bou són a la cort, tot són penes i tribulacions. El Bou,en sentir-ho explica com la Renard l'havia fet bramular al prat.
La Guineu s'enfada i decideix venjar-se del Bou. Un dia havia nevat i tots tenien molta gana. Na Renard s'oferí a anar a veure el Paó, que hi sentia molt bé, per si sentia algun animal a prop. Però li va dir que si sentia que al Bou li pudia l'alè era que estava malalt i en poc temps moriria, i que ho digués al rei. Però el Lleó tenia mala consciència de menjar-se el Bou. En veure-ho, la Renard va dir-li que si aconseguia que el Bou mateix se li oferís, si se'l menjaria. I el Lleó va dir que sí. La Renard va anar a veure el Corb i li va dir que s'oferís per ser menjada pel Lleó, que ella la salvaria; després s'oferiria ella i el Corb havia de dir que la seva carn no era bona per menjar. Després va anar a veure el Bou i l'avisà que el Lleó se'l volia menjar perquè estava malalt i li pudia l'alè. El Bou recordà l'exemple del pagès que volia ser honrat i donà la seva filla a un cavaller que volia la riquesa del pagès: i el pagès fou pobre i no honrat, i el cavaller fou honrat i ric. I la Renard li va dir que el Lleó se l'estimava molt,al Bou i que no se'l menjaria i que ella també el defensaria.
La Renard es presenta amb el Corb i el Bou davant del rei, i tots tres se li ofereixen per ser menjats. La Renard excusa el Corb per mala carn, el Corb excusa la Renard per mala carn, i al Bou... no l'excusa ningú. I tothom s'atipa de la seva carn. Com que el Bou era el seu cambrer, cal buscar cambrer nou i la Renard li proposa el Conill,i el Gall,que no hi està d'acord, no gosa dir res, perquè tem molt la guineu, igual que el Paó i el Conill.
Un dia, el Lleó demana consell al Gall i la Renard. El Gall li diu que no hi ha més consellers i que en calen més (Lleopard i Linx mortes, Serp i Llop a la cort dels homes). La Renard explica un llarg exemple: un home entenia el que deien els animals, però Déu li prohibí que ho digués, perquè si ho feia, morira. Tenia un bou i un ase. Un dia, el bou estava cansat i l'ase li digué que es fes el malalt i així no faria anar la sínia. L'endemà, veient-ho, el pagès posà l'ase a la sínia. Per la nit, l'ase li va dir al bou que si no es posava bo el vendrien al carnisser. Ho va sentir el pagès i es posà a riure. La dona el veié i li preguntà de què reia, i com que no li ho deia, es va posar a dejunar, fins que li ho digués. Veient ell que hauria de fer-ho, va fer testament, el gall cantà i el gos el renyà per fer-ho quan l'amo era a punt de morir. El gall va dir que ja li estava bé, per no saber governar una sola dona, quan ell governava deu gallines juntes. I el gall li fa dir al gos, que si ell tingués una dona com aquella, la pegaria fins a trencar les vergues, o la faria menjar o la deixaria morir de fam i set. L'home els sent, fa el que ha sentit, apallissa la dona i la fa menjar.
En acabar, Renard diu que el Gall és tan savi,que no cal cap conseller més. Llavors el Gall diu un altre exemple: Un papagai i un corb ,des de dalt d'un arbre, veien com un mico mirava d'encendre foc amb una lluerna sense aconseguir-ho. El papagai mirava de fer-li-ho entendre, mentre el corb deia que no es pot endreçar el que és tort. Al final, el papagai baixa de l'arbre per dir-li-ho demés a prop i el mico el mata. El Lleó es pensa que ho diu per ell i li fa mala cara al Gall. Llavors la Renard mata el Gall i se'l menja davant del rei.
Així, la Renard esdevé únic conseller del rei, a qui fa fer tot el que vol. Llavors recorda la traïció que li havia promès a l'Elefant, i per por, decideix complir-la i matar al rei.