CAPÍTOL 7. De la mort de Na Renard
Na Renard li recorda a l'Elefant la seva traïció, però ell decideix no consentir-la i té por que si és rei, Na Renard li farà el mateix.Llavors decideix trair-la també, explicant al rei el que ella vol fer. I li ho fa explicar: dirà al Senglar que el Lleó el vol matar, i al Lleó també, i després del combat de tots dos, que guanyarà el Lleó, estarà tan afeblit, que el Elefant el podrà matar com vulgui. I la Renard li demana ser també el seu únic conseller, amb el Conill de cambrer i el Paó de porter. L'Elefant li diu que és millor tenir testimonis de la seva promesa i la tornen a fer davant del Conill i el Paó,que també juren secret.
Mentre la Renard parla amb el Senglar, l'Elefant li ho explica tot al rei i que el Conill i el Paó han consentit la seva mort. El rei explica que el seu avi volgué exalçar les bèsties vils i a un mico que ordí una traïció. Després l'Elefant li ho explica tot al Senglar.
El rei els reuneix a tots i fa dir al Conill i al Paó el que han promès, els va fer un bram molt fort, i ells dos es van oblidar de la por que tenien a Na Renard i van confessar. El rei matà la guineu i el rei féu consellers a l'Elefant, el Senglar, i altres, i va fer fora al Conill i al Paó.
I així acaba el Llibre de les bèsties, que Fèlix portà a un rei perquè veiés com ha de regnar i guardar-se del malvat consell i de falsos homes.