CAPÍTOL 5. Dels missatgers que el Lleó envià al rei dels homes.
El Lleó diu als seus missatgers que siguin amables i no tinguin vicis. A l'entrada de la cort dels homes, troben unes prostitutes, i el Lleopard explica l'exemple de la muller que es torna luxuriosa en veure una prostituta prop de casa seva, fins a fer-li banyes al marit, i dels dos bocs que es barallaven i una guineu llepava la sang que els queia fins que l'enganxaren entremig de les banyes i la mataren.
Els animals van a demanar veure el rei, però aquell rei es fa pregar molt per expressar el seu poder i no es deixa veure. Un home que també espera diu que a Déu se'l pot veure i parlar-hi quan hom vol, i el Linx explica l'exemple del rei que volia casar la filla amb un altre rei i va fer enviar un cavaller que, per boca dels pagesos sabé que aquell rei era dolent, i per boca dels joglars que era amant de dones, caçador, etc. I la princesa no s'hi casà.
Al final, arriben davant del rei dels homes, i li lliuren una carta del Lleó, amb un exemple de bones relacions entre rei i emperador.El rei dóna al Gat a un draper i el Gos a un caçador, amb qui haurà de caçar animals menuts, de la cort del Lleó.
Un dia, el rei dels homes fa una festa i convida els missatgers, però hi ha cançons i danses deshonestes i tothom les riu.Llavors es presenta un home pobre i amb llarga barba avisant que Déu no oblida el que està passant, perquè no l'estan servint.
Llavors arriba un veguer i li presenta una mort injusta i el rei mana penjar a l'assassí, que li demana perdó. El rei no ho fa.
Quan els missatgers tornen a l'hostal, l'hostaler plora perquè el rei els demana més diners per culpa d'haver fet festes i donat allotjament als seus convidats, i ell no té diners, I que el rei feia corts dos cops l'any I que aquelles corts estaven la pobresa del seu poble i els assistents, que hi van pensant que es tractaran grans afers, quan veuen que no és així, escarneixen i menyspreen al rei. Parlen tots dels mals que provoquen els mals prínceps i els mals consellers.
El rei fa cridar els missatgers del Lleó i tracta millor el Lleopard que el Linx. Llavors arriben 8 prohoms queixant-se que els oficials de les seves ciutats són dolents i demanant-ne d'altres més bons. El rei els adreça al seu consell, però no s'arregla res, perquè els seus consellers estan avinguts amb els oficials i es reparteixen els diners. Després, demana als missatgers que li diguin al Lleó que vol un ós per lluitar contra un fort senglar que té i un llop per fer el mateix amb un seu alà (gos de presa), és a dir, dóna a entendre que els vol subjugar.I no els dóna cap present per al Lleó.
En el camí de tornada es troben els 8 prohoms, i els pregunten què els ha semblat l'actuació del rei i un explica l'exemple d'un burgès que dóna una herència al seu fill, i quan morí, tothom li oferia coses al noi. Ell volgué vendre-ho tot i fer un hospital i un pont, ambdós pels pelegrins que anaven i venien de Jerusalem i que amb les dues coses obtindria mèrit davant de Déu. Així,entenen que el rei tindrà a l'infern un dany tan gran com el que fa.
Mentrestant havien estat fora, la Renard havia fet que el Lleó es fixés en la bellesa de la Lleoparda fins que va acabar forçant-la. El Bou li digué a la Renard que quan el Lleopard ho descobrís, se'n penediria. I la guineu explica la semblança de la donzella que era amant del rei per això la reina la temia i per por del rei no se'n venjava.
Quan el Lleopard ho sap, pregunta si la Lleoparda estava contenta o no amb el que havia passat i en saber que ella plorava, entra en ira i vol venjar-se del Lleó.