CAPÍTOL 4. De com Na Renard fou porter del rei
El Gat era cambrer del rei i el Gos era el porter. Na Renard se'n va a buscar el Cavall i el Bou, però només troba el segon i Na Renard explica al Bou l'exemple del rei malvat amb els seus súbdits. El Bou li respon amb l'exemple del canonge que deixa el bisbe malvat i se'n va a viure amb els pastors per estar tranquil. Na Renard respon amb l'ermità que anà a veure un mal rei i li preguntà que era millor per a Deú, la vida ermitana o un bon rei. I en respondre la segona cosa,l'ermità es quedà amb el rei per aconsellar-lo en el bon govern. Llavors Na Renard li diu al Bou que han de fer el mateix amb el Lleó, i que se'n vagi a un prat, pasturi i bramuli tan fort com sàpiga.
Na Renard se'n va a a la cort i quan el Lleó sent els bramuls agafa por i la guineu li explica l'exemple de l'aldulf del joglar que feia sorolls i feu penar a un mico que tenia mantega a dins i no hi havia res, per representar que els bramuls podrien ser d'una bèstia petita. Però el Bou continuava bramulant i tothom tenia por excepte la guineu. Llavors, ella va explicar l'exemple del corb a qui una serp es menjava els seus fills, i que va robar una garlanda de joies de la filla del rei perquè quan els soldats el perseguissin, la llencés on era la serp i els soldats la matessin, exemplificant que faria matar el bou per altres o amb astúcia.
Llavors la Serp explica l'exemple de l'agró que s'havia tornat vell i ja no podia pescar com abansi li va dir a un cranc que estava trist perquè vindrien dos grans pescadors a aquell estany i s'endurien molts peixos. El cranc avisà tots els peixos, que anaren a veure l'agró, per saber quèfer i ell els va dir que els traslladaria d'un en un a un altre estany i així va poder menjara cor què vols. Un dia, l cranc li va demanar que el dugués a l'estany i tot volant va veure les restes d'espines dels peixos que l'agró s'havia menjat, li pinçà el coll fort i el matà.
Na Renard explica que per culpa de la Serp del Paradís totes les serps són dolentes i verinoses i explica l'exemple d'un savi que va fer fora una serp del consell del rei. Després, na Renard s'ofereix a dur-li l'animal dels bramuls a la cort, a condició que ningú li faci mal. Na Renard va a buscar el Bou al prat, li aconsella humilitat i que demani perdó al Lleó, i que digui que l'home és molt dolent. Ho fa i el Bou, davant de tothom explica l'exemple de l'ós, el corb, l'home i la serp que van caure a una sitja. Va passar un ermità i es va treure a tots, encara que els tres animals li van dir que no tragués l'home. L'Ós li va donar mel, el corb una garlanda de la filla del rei, que era buscada sota càstig per a qui la tingués amagada. L'ermità es va trobar l'home i la hi va donar perquè la guardés i l'home el va delatar al rei. La serp anà a mossegar la mà de la princesa, i el rei demanà qui podia guarir-la. Per la nit, la serp li digué a l'orella del rei que l'ermità tenia una herba per curar-la, quan la serp ja li havia donat i havia explicat com fer-ho. La princesa sanà, l'home fou castigat i l'ermità sortí de la presó.
El Lleó agafa por del rei dels homes, que el Bou li ha dit que és molt dolent, i Na Renard li aconsella que li enviï joies i i li expressi la seva bona voluntat. Però el Gall s'hi oposa, dient que Astúcia vencé a Força davant d'un rei i que si l'home envia missatgers a la cort del Lleó, veurà que és més feble.Na Renard respon dient que Déu actua amb Poder no amb Astúcia, i que han de ser victoriosos aquells que actuen amb Poder o armes iguals a les de Déu. El Lleó pregunta quins consellers hi envia, i la Renard aconsella que ho decideixi el Bou, perquè ja coneix els homes. I el Bou proposa al Lleopard, i el Linx, com a missatgers, el Gos i el Gat com a regals.
Llavors, fa que el Bou sigui el seu cambrer i na Renard el seu porter.