CAPÍTOL 3. De la traïció que Na Renard ordí contra el Rei
La Renard li diu a l'Elefant que d'ara en endavant no tindran cap conseller que defensi els herbívors i l'Elefant li respon que espera que la Serp i el Gall ho facin. Renard explica l'exemple del cristià que confiava en un sarraí, que només volia matar-lo. Llavors na Renard li diu que ella farà que l'Elefant sigui el rei. Però l'Elefant té por que el traeixi, perquè la Renard és carnívora, i li explica l'exemple del milà que duia una rata i un ermità pregà a Déu que li caigués a la falda, i així succeí, igual que després la transformés en una bella donzella, i l'ermità li volgué donar el sol, la lluna, el vent, les muntanyes, etc. per marit, i ella només volgué tornar a ser rata per casar-se amb un rat.
Na Renard veié que l'Elefant sospitava d'ella, i li explicà un altre exemple
Un home casat en segones núpcies tenia un fill, i la marastra no el volia, de manera que s'inventà que el noi li havia fet una proposició deshonesta, i el pare tragué el fill de casa, per amor a ella. Amb la història , l'Elefant creu en Renard i li pregunta com matarà el rei i farà que l'escullin a ell.
Na Renard fa un altre exemple: Els animals d'un país donaven cada dia una bèstia al lleó perquè no se'ls mengés a ells, per sorteig. Quan tocà la llebre, tenia tanta por que li explicà que hi havia un altre lleó que també deia que era el rei d'aquella terra. El va dur a un estany,el lleó va veure l'altre lleó a l'aigua, i volgué lluitar-hi i s'ofegà.
L'Elefant li respon amb un altre exemple: Un rei tenia dos donzells, un d'ells li veié una puça al vestit i la hi tragué i el rei li donà 100 monedes d'or. L'altre, envejós, li posà un poll a la roba, per poder-l'hi treure, però el rei es va enfadar perquè no li sabia guardar la roba dels polls i li donà 100 assots.
Na Renard s'adona que l'Elefant té por de ser rei i la Renard li explica que la Serp del Paradís portà molt de mal de Eva i que ella ho podrà fer amb el Lleó. Definitivament Na Renard i l'Elefant acorden matar el rei i repartir-se el poder.