quan es produïx el conflicte horari , però tampoc és possible negar tot el que futbol i falles tenen en comú .
Insistisc . Sé molt poc de falles i pense tindre alguna idea de futbol , però sempre he considerat que hi ha molta senda compartida conforme va assenyalar en el seu dia el sociòleg Manuel García Ferrando , qui preguntat sobre la importància del València CF a l ’ hora de vertebrar una societat com la nostra , afirmà que el club « aglutina en la ciudad y en toda su área metropolitana muchas aspiraciones , muy por encima , por ejemplo , de las propias del mundo fallero , importante en Valencia , pero mucho más folclórico y de menor influencia » 1 .
L ’ explicació destaca una de les característiques del món del futbol , però no allunya este esport de les Falles . Entre els elements comuns trobem el sentit lúdic i festiu , també el competitiu . Les Falles competixen entre si pels premis i , encara que en desconec els matisos , per determinades hegemonies a nivell de barri o de presència en un àmbit determinat , de la mateixa forma que en el futbol es busca la victòria o l ’ hegemonia en un determinat territori . Darrere d ’ uns i d ’ altres hi ha una afició que riu i plora , sofrix i s ’ alegra , patix i s ’ emociona i , de més a més , els riures , planys , alegries i emocions s ’ hi compartixen d ’ igual manera entre els integrants d ’ una comissió fallera que entre els que senten uns mateixos colors futbolístics .
Els fallers i els valencianistes sustenten les seues respectives festes amb una estima que no és excloent ja que bona part dels fallers són aficionats al futbol i vi-
1 Valencia CF . 75 años de historia . Alfonso Gil y Luis Furió . Valencia CF 1994
9