poc tenen en comú . Les falles són uns monuments ( demane disculpes per la falta d ’ ortodòxia del terme ) satírics que es cremen cada mes de març en València i el futbol és un esport-espectacle consistent en donar puntades de peu a una esfera i aconseguir que traspasse una determinada línia entre tres pals de fusta . Podem interpretar , doncs , que no van més enllà de ser dos mons aliens amb mínimes aproximacions temporals , geogràfiques o de context , però bàsicament fluïxen per camins paral · lels sense possibilitat de coincidir : res a veure les falleres , amb les seues indumentàries festives i els seus pomells de flors , amb els hòmens , ara també les xiques , que amb pantalons curts i botes de tacs corren per la gespa darrere la pilota .
Si ens quedem , per tant , en allò formal , estes línies , este llibre , estan de més . Tanmateix , si entrem en el detall , ben aviat ens adonem que tenen molt més a veure del que en una primera ullada pot semblar . Estes pàgines ho demostren i , per això este pròleg planteja la idea que falles i futbol , futbol i falles , tenen en la seua essència moltes similituds , sobretot de tipus conceptual , és a dir , són substancialment el mateix .
Tindre el convenciment que és així no pressuposa interés compartit per totes dos coses , sinó acceptar les evidències que , de forma minuciosa , es desgranen en estes pàgines . He de reconéixer que el món faller no ha conseguit mai captar l ’ atenció d ’ este prologuista , absolutament profà en la matèria i fins detractor d ’ algunes pràctiques arrelades en la seua naturalesa , així com que el futbol , en canvi , forma part del seu àmbit professional i gaudix de moltes connotacions afectives . No cal , per tant , explicitar la tria entre la mascletà i el partit
8