la veu del drac la veu del drac | Page 90

Llavors van començar a escoltar sorolls de veritat. Es van posar en un racó. De tanta por que tenia ni parlaven així que a poc a poc van anar pujant i no hi havia cap problema ,era una gotera que feia xac!xac!xac! Es van posar molt contents perquè no hi havia fantasmes ni sorolls i van gaudir dels dies que van quedar de les vacances i van viure una aventura Zaira Gil 5è B- Premi a l’esforç Sóc la Tània i aquestes dues persones són les meves millors amigues, la Sandra la més intel•ligent del grup i la Carla la més esportiva. Les tres tenim un amagatall secret en una cabanya de l'arbre, en un bosc una mica abandonat. I l´altre dia passejant amb la Sandra i la Carla vaig conèixer al Santi, em va semblar guapíssim i divertit, així que vaig anar a parlar amb ell, però just quan caminava em vaig recordar que era molt tard i que hi havia d'anar al nostre cau. Allà vaig rebre una trucada de la meva mare perquè necessitava que anés a casa urgent, així que ràpidament m'he dirigit cap a casa. Allà mateix, la meva mare m’havia informat que per motius de feina hauríem d'anar a viure a l’altra punta del país. Què?, no he pogut evitar posar- me a plorar, que li diria a les meves millors amigues?, i al noi que m’agrada, el Santi? He anat cap a la meva mare i li he dit que no podíem marxar, què passaria amb mi i la meva germana petita, la Maura. REVISTA EL DRAC – ESCOLA SANT JORDI – JUNY 2017