i que em volia adoptar. Em vaig quedar la mar de contenta. Poc després vam arribar a
casa seva, i em va preguntar si tenia gana. Li vaig dir que si. Jo m'esperava unes
galetes, una torrada... però de sobte de la cuina sortia menjar com mai havia vist
abans. Pernil, pollastre, galetes... m'ho vaig acabar tot! Va quedar bocabadada (em
sembla que ho havíem de compartir). I això em porta on estic ara, espero que hàgiu
gaudit la meva història
Sophie Baxter
5èA – Premi al millor text
í
L'Alba i la Laura estaven impacients perquè aquell cap de setmana marxaven de
vacances amb la seva família a una casa rural. Les nenes no podien estar més
nervioses, així que va arribar el cap de setmana i tots junts ens van anar de viatge.
Van anar a agafar el cotxe per anar a la casa rural amb la mala sort que aquells dies
havia plogut i estava tot ple de bassals.Van passar amb el cotxe per sobre del bassal i el
cotxe no arrancava, així que van trucar a un forestal i va treure el cotxe .El viatge no
començava molt bé.
Quan van arribar a la casa van escoltar sorolls.
Les nenes començaven a estar nervioses. Però es
van adonar que el pare els estava fent una
broma, fent sorolls amb els plats!Pam! Pam!
REVISTA EL DRAC – ESCOLA SANT JORDI – JUNY 2017