Quan va passar tota l'estona de plorar li vaig enviar un missatge a la Sandra i a la Carla
perquè anéssim a l' amagatall com més aviat millor.
Després allà assegudes al nostre sofà de la cabanya (sofà destrossat que va passar del
garatge de la Carla a allà) els hi vaig dir.
Al principi quasi ens tornem a posar a plorar, Però, després se'ns ha acudit anar a
parlar amb els pares o directament marxar a l'altra punta del país!!
Crec que la solució està clara, no.? No vull marxar Quant vam arribar a la feina dels
pares, ni tan sols vam saludar, com la meva mare treballa d'advocada superior vam
haver de pujar fins a l'últim pis.
El primer que vaig fer quant vaig veure al cap de la meva mare va ser fixar-me en la
seva corbata perquè tenia una taca de salsa bolonyesa, però, no li vaig fer cas. Les tres
ens vam acostar i el vam intentar convèncer que no traslladés la meva família. Al
principi ens va dir que no tenia temps per nosaltres perquè havia d'anar amb la seva
dona a dinar a un restaurant (només per a gent vegetariana).
I en aquell precís moment li vaig dir que com no ho arreglés li diria a la seva dona que
havia estat menjant espagueti bolonyesa .L' havia descobert...
Ràpidament va fer unes trucades i ho va arreglar de seguida.
Ell mateix li va comunicar a la meva mare que ens podíem quedar. A més anant cap a
casa ha vingut el Santi i m'ha dit si la setmana que ve volia anar amb ell al parc
d'atraccions.
Al final tot ha sortit bé, estic súper neguitosa perquè arribi el dia que aniré al parc
d'atraccions amb el Santi... aquesta ja serà la segona part de la història.
Eva Burgos
5è B- Premi a la millor Idea original
REVISTA EL DRAC – ESCOLA SANT JORDI – JUNY 2017