La història de l’art també és noticia
per Anna M. Gaya Fuertes
Professora d’Història de l’Art
•••
MIQUEL ÀNGEL, ESCULTOR I POETA
condició menys coneguda de Miquel
Àngel com a poeta. Complementant la
seva dissertació, Júlia Pérez va
recitar un parell de sonets amb
l’acompanyament al violí d’Isaac el
Badaui, que interpretà peces
d’Arcangelo Corelli i Juan de la
Encina adaptades per a l’ocasió.
diví el que inspira i dóna moviment al
martell humà, d’on emana la bellesa.
El dring d’aquest martell té una força
tal que eleva el treball de l’artista fins
al cel.
PER LA MORT DE VITTORIA
COLONNA
La projecció de la pel·lícula “Entre el
tormento y el éxtasi” y el cinefòrum
conduït pel professor de Filosofia
Santiago Fernández va ajudar a
situar a l’artista en el seu temps i a
endinsar-nos en la seva personalitat i
en la seva faceta de pintor, alhora que
els aspectes cinematogràfics més
rellevants del film.
•••
El professor Alfonso Ruiz ha retornat
a les aules del nostre Institut
retrobant-se amb la promoció
d’alumnes que estudien Història de
l’Art en dues sessions formatives. La
primera sobre “els elements de
l’arquitectura”, l’art que més ha
evolucionat i on es condensen les
altres arts. I una segona sobre la
figura de Miquel Àngel, l’arquitecte,
escultor i pintor italià del
renaixement, un dels més grans
artistes de la història, d’una
modernitat sorprenent i d’una vida
solitària i dolorosa.
La conferència se centrà en la
predilecció de Miquel Àngel per
l’escultura i la lluita constant de
l’artista entre la bellesa plàstica en el
seu desig de perfecció i la tensió
produïda per l’energia de l’obra en
ser alliberada del bloc de marbre per
la seva mà d’escultor.
La sessió, a la que s’hi havia sumat
l’alumnat de Literatura catalana,
tingué un bell i interessant interludi
formatiu amb la dissertació del
professor Miquel Viladegut sobre la
Miquel Àngel Buonarroti (Caprese,
1475 - Roma, 1564), admirador de
les perfeccions del cos humà masculí,
és autor d’uns tres-cents sonets de
motius variats i dedicats a una gran
diversitat de destinataris. Durant
una certa època es mantingué sense
esculpir per dedicar-se a la lectura de
poemes i practicar-ne l’escriptura. Es
tracta de versos d’un to enèrgic i
auster, en què expressa els seus
afectes amorosos i els seus dubtes
religiosos. Sovint, el poeta es mostra
insatisfet d’ell mateix ibusca la
“presència de l’espiritualitat en el fet
material”, com per exemple en el
sonet que reproduïm. És el martell
Si amb el martell que aquesta pedra
pica
espero treure alguna forma humana,
de l’artesà que la modela emana
el moviment que un altre vivifica.
Però el martell diví, que al cel reposa,
viu sol per ell i torna l’obra bella,
que cap martell no es pot fer amb una
rosa,
sinó amb un altre fet de meravella.
Com que el seu dring té tanta
fortalesa,
s’eleva enllà d’aquesta foneria
i em mena fins al cel i fins a on
m’és concedit forjar aquella escomesa
que va deixar sense acabar un bon
dia
l’únic martell que vaig haver en el
món.
[Traducció d’Israel Clarà]
Miquel Viladegut
VISITA AL MNAC
visitar el Museu d’Art Nacional de
Catalunya, al Palau Nacional de
Montjuïc. El recorregut de la visita
guiada ens va endinsar pels 1000
anys d’art cata