s ’ escolten . Per què no mantens una petita conversa amb un amic ? No el miris però escolta ’ l amb molta atenció per saber quan el pots respondre . T ’ has parat a pensar que si ens escoltéssim reduiríem molts conflictes . L ’ educació musical incideix positivament en les nostres vides i ens ajuda més del que ens podem imaginar .
Per últim escolta amb molta atenció l ’ obra i reconeix totes les idees que has treballat . 2.2 Interludi II . Sunday morning
Si escoltes aquest fragment pots imaginar el repicar de les campanes de l ’ església d ’ una ciutat o d ’ un poble amb les converses i xafarderies típiques dels seus habitants . És per això que Britten utilitza dissonàncies molt rítmiques plenes de textures i timbres que simulen el bullici i l ’ alegria .
Ens fixarem en com la corda interpreta pizzicatos , és a dir que els músics fan servir el dits en comptes de l ’ arc per fer sonar les cordes de l ’ instrument simulant el « xerroteig » de qualsevol conversa ; també en com el vent-metall , amb unes notes llargues , simula campanades , i en com la flauta , al final , omple l ’ obra d ’ alegria i lleugeresa . Quan vagis a l ’ auditori busca amb la mirada els instruments protagonistes mentre sona la música .
Vols fer un simulacre representant amb tots els teus companys el bullici d ’ un matí al teu poble o a la teva ciutat ? Quins sons o instruments faries servir ? Interpreta-ho ajudant-te del moviment : camina , simula anar en cotxe , xafardeja amb els companys , saluda a les teves amistats ...
En aquest fragment de l ’ obra de Britten aprendrem que per a un músic , en una obra d ’ aquesta mena , no és fàcil trobar el seu lloc sonor . És difícil aconseguir una bona afinació ; pensem que la sonoritat general de l ’ obra se sustenta en un delicat joc d ’ equilibris entre els diferents sons . El resultat és una dissonància general que ens provoca gran diversió , fins al punt de fer-la agradable . No cal dir que la concentració i l ’ escolta entre els músics ha de ser màxima .
Us proposem dividir-nos en grups de cinc . Cada grup imaginarà tres figures , que construiran amb els seus cossos i que necessitaran l ’ equilibri dels cinc participants per mantenir-se dreta . Ens fixarem en com passem d ’ una posició a l ’ altra , economitzarem els moviments fent servir els mínims que ens calen per passar per les tres posicions i no caure . Hem de sentir que formem un tot amb els nostres companys . Sabies que els músics quan assagen fan el mateix acoblant i superposant els sons fins que el resultat i la sonoritat són les desitjades ? Vols provar el mateix acoblant tres sons diferents entre vosaltres ?
Al concert ens fixarem en com es compenetren tots els instruments de l ’ orquestra mentre proven de trobar el seu lloc físic i sonor . Quines expressions pots veure en les cares dels joves musics ? Quina mena de moviments fan ? Potser més rítmics i vius . Com mouen els dits ? Mirem d ’ enfocar bé el nostre zoom .
3 . Fer ballar els sons musicals : Empúries . Sardana lliure per a Concert d ’ Eduard Toldrà
Sabies que al cervell tenim unes neurones anomenades neurones mirall . La feina d ’ aquestes neurones és ben curiosa ; treballen per tal que puguem percebre les mateixes sensacions que tenen aquells que veiem ballar , moure ’ s o , fins i tot , experimentar la sensació d ’ un moviment imaginat . Penseu en aquells que en escoltar rock fan com si toquessin la bateria o la guitarra elèctrica : ho fan per tal d ’ excitar aquestes neurones . És per això que , normalment , quan assistim a un espectacle de dansa o de teatre musical , al sortir ens sentim carregats d ’ energia , molt àgils i lleugers . El nostre cervell ha enregistrat i experimentat els moviments dels ballarins sense moure ’ ns de la cadira .
Dossier pedagògic Zoom