Els músics de la JONC faran ballar els sons de la sardana de concert de Toldrà sense ballar . Per això no deixen d ’ imaginar els moviments dels « dansaires » encara que sigui d ’ una forma general , a nivell d ’ inspiració . En primer lloc et proposem que ballis una sardana : experimenta la diversió que suposa sentir , i al mateix temps veure , com el nostre cos s ’ acobla rítmicament al dels nostres companys . La nostra percepció de l ’ espai flueix en tots els canvis de direcció .
Escolta la música i reconeix en els sons les percepcions corporals rebudes . Has notat que comença amb uns sons introductoris que ens transmeten sensacions semblants a les que tenim quan ajuntem les mans , ens posem en cercle i ens preparem per ballar ? Un esclat posterior ens recorda la joia de ballar . Sents el rebot rítmic dels passos ? Un desenvolupament del discurs musical ens farà viatjar per tots els racons del nostre país , i és que no hem d ’ oblidar que Toldrà va ser un compositor del noucentisme , un moviment cultural i intel · lectual que defensava i promovia la música popular , les danses tradicionals i els trets artístics diferenciadors de la nostra terra .
Quan assisteixis al concert fixa ’ t en tots aquells moviments que de forma espontània fan els musics , encara que molts cops siguin col · lectius i rítmicament impecables . Recorda ’ n com a mínim tres ! Quan arribis a l ’ escola comenta ’ ls . Fixat-hi bé : hi ha passatges – fragments – on l ’ orquestra toca un tutti , és a dir tots alhora , i n ’ hi ha d ’ altres on només toquen alguns instruments o algunes seccions . Què fan els músics quan no toquen ? S ’ esperen . Creus que aleshores el seu cervell deixa de ballar ? Enfoca el teu zoom !
4 . Mont Juic , els sons de la nostra muntanya barcelonina imaginats per un compositor britànic
És ben curiosa la capacitat que tenim com a humans d ’ imitar un accent , unes accions , un tipus d ’ educació , unes sonoritats . Mont Juic és un paisatge sonor que va des de la melancolia pròpia de la nostra gent al bullici i l ’ alegria d ’ una societat treballadora i emprenedora . Un paisatge sonor compost per un músic no nascut a Catalunya , inspirat només per una única visita a Barcelona i una única excursió a aquesta muntanya . Realment sorprenent !
En aquest fragment del concert et proposem que observis i comparis la distribució convencional de l ’ orquestra que coneixes amb el que veus a l ’ escenari . És el moment del concert on la força dels sons ens atrapa . On són les diferents seccions de l ’ orquestra ? S ’ han mogut ? Com són capaços , els músics , de tocar de memòria una obra tan rica i complexa ? Doncs entrenant de valent la memòria . La sonoritat de l ’ orquestra ens domina amb tota la plenitud i grandesa i els vents agafen un paper protagonista del qual no et pots perdre ni un detall .
5 . Sentir la velocitat a través de la interpretació musical
5.1 Les Boréades . Entreacte . Els Vents
A l ’ inici d ’ aquestes propostes hem parlat de la vessant esportiva que té la interpretació musical , doncs aquí en tenim un exemple . L ’ entreacte Els vents sol interpretar-se a 145 la negra , això vol dir que aproximadament durant un minut i vint segons mourem els dits , bufarem o farem servir els canells i braços a una velocitat considerable . Però no tan sols vol dir això sinó que , a més a més , les dinàmiques hauran de canviar sense perdre l ’ impuls inicial que aguanta l ’ obra de principi a fi , i això implica « treballar de valent ». Nois i noies , heu de sentir aquesta sensació excitant i vertiginosa ! Us proposem una manera de fer-ho : llancem-nos a moure ’ ns , a ballar o a corre al ritme de la música , respirant mentre sentim com « no » perdem el control ni ens cansem . Així doncs , hem de ser capaços de preparar-nos físicament i mentalment abans d ’ emetre el primer so . Ho provem ?
Dossier pedagògic Zoom