20
sacseja , que és plàcida i que no ens fa replantejar l ’ estat de les coses . Com tota bona polca , està sotmesa a un ritme que ha de ser ballable , del qual no s ’ aparta en cap moment . La Circus Polka , en canvi , no és una polca convencional : tot i mantenir el compàs de 2 / 4 de principi a final , hi ha notables subversions mètriques . L ’ altra subversió d ’ aquesta polca és que està pensada per ser ballada per 50 elefants i 50 ballarines en un context de circ . Així doncs , la polca de Stravinsky trenca tant rítmicament com funcionalment l ’ statu quo del que seria una polca . Perquè — tot i que la intenció de Stravinsky no era contestatària — ¿ hi pot haver res més allunyat de les dames de l ’ alta societat i de la fastuositat del Concert d ’ Any Nou ( on sovint s ’ ha interpretat l ’ Annen-Polka ) que el context d ’ un circ ambulant ? La contraposició entre la fastuositat del Musikverein — la sala de concerts vienesa per excel · lència — el dia 1 de gener i la carpa d ’ un circ amb ferum d ’ animals és ben grotesca .
5 . La parella de danses amb què acaba el concert ( la Dansa hongaresa núm . 5 de Brahms i les Danses romaneses de Bartók ) també serveix per explicitar un binomi que trenca amb un statu quo que podríem qualificar d ’ etnocèntric . A les Danses hongareses , Brahms manlleva temes del folklore hongarès i els arranja seguint la seva poètica d ’ arrel germànica , tal com era costum durant el segle XIX . Només 50 anys més tard que Brahms , Bartók ( acompanyat del seu amic Zoltán Kodály ) actua de manera diferent : com a etnomusicòleg preocupat per mantenir el folklore autòcton de l ’ Europa de l ’ Est , fa infinitat d ’ expedicions amb el fonògraf a coll per gravar i registrar les cançons que canten els avis . La funció d ’ aquestes expedicions és doble . D ’ una banda , preservar aquestes tonades com a patrimoni immaterial de la humanitat ; de l ’ altra , reivindicar les coses pel seu nom , evitant dues situacions amenaçadores per aquesta música : una , que la música hongaresa s ’ assimili exclusivament a la música zíngara ( que s ’ estava popularitzant a cafès i restaurants ), i dues , que no quedi diluïda dins de l ’ estil cosmopolita dominant a l ’ Europa Central ( que és el que passa en el cas de l ’ aproximació de Brahms a aquestes melodies , però també en el cas de Liszt , hongarès , o de Dvorák , txec ). Parlaríem , doncs , d ’ aproximar-se a la música popular des d ’ una mentalitat colonial germànica o des d ’ una mentalitat local . O , en altres termes , d ’ aproximar-se a aquesta música des d ’ un nacionalisme germànic , imperial , totalitzador , globalitzador i uniformitzant o fer-ho des de la reivindicació del que és genuïnament romanès , hongarès , eslau o búlgar , i desmuntar qualsevol biaix etnocèntric advocant per un nacionalisme no invasiu i orgullós d ’ un patrimoni que s ’ ha de preservar .
Dossier pedagògic : Clàssicament joves