14
En qualsevol cas , tant les línies « temàtiques » com les propostes individuals per a cada peça es poden treballar independentment o — per anar bé — de manera conjunta , mirant de fer veure als alumnes els quatre nivells de lectura que us proposem . Una possibilitat senzilla per articular-ho seria destinar una sessió per a cada una de les tres primeres propostes , i la resta de sessions que vosaltres decidiu , a treballar les activitats específiques que es suggereixen a la quarta proposta .
Primera proposta de treball : Què hi ha darrere el programa del concert ? Les danses !
Us proposem que expliqueu als vostres alumnes quin ha estat el procés de treball que ha dut a l ’ elaboració d ’ aquest programa ( vegeu l ’ apartat “ Presentació del concert i del repertori ”, més amunt ). Feu-los ser conscients de què vol dir programar un concert i procureu generar-los empatia amb la tasca que han dut a terme uns nois i noies que tenen pràcticament la seva edat .
A partir d ’ aquí , intenteu-los guiar per imaginar quin ha estat el criteri de programació que han seguit els joves . Dueu-los a descobrir que tot el programa ( excepte l ’ obertura ) és pràcticament una concatenació de danses . No és estrany si pensem que molta música — encara avui — és funcional i subsidiària de la dansa . ( Podeu demanar-los quina música escolten i fer-los adonar que la música del programa és la que escoltaven joves com ells fa cent o dos-cents anys ). Feu-los adonar també que — com en tota bona concatenació — cal alternar els moviments ràpids amb els moviments lents …, com si es tractés d ’ una suite barroca .
Aquí teniu algunes pistes per treballar :
1 . Què significa obrir el concert amb una Obertura ( cosa que passa en algunes suites barroques , de fet )? Hi veieu la picada d ’ ullet implícita ? Què és una obertura en una peça ? Si una obertura ( allò que es fa servir per « obrir » un concert ) serveix per cridar l ’ atenció de l ’ espectador , us sembla que l ’ inici de Coriolà compleix aquesta funció ( a banda de la funció descriptiva de suggerir la violència de Coriolà )? Una obertura és música o prepara per a la música que vindrà després ( o totes dues coses alhora )? Té una funció similar a un preludi ( pre-ludi : abans de començar el ludus , el joc )? D ’ aquí podeu dur els alumnes a reflexionar sobre la dimensió lúdica de la música . Tot i que en català diguem « fer música » o « tocar música », en anglès se ’ n diu « play », en francès se ’ n diu « jouer », en alemany se ’ n diu « spielen »…; tots verbs que signifiquen també « jugar ». La música , doncs , és per jugar . I tradicionalment ha estat així : l ’ iPod , els CD , etc . han matat en gran manera la dimensió lúdica de la música i la tradició , tan centreeuropea , de la música de cambra ( de fer música en família o amb amics , pel simple plaer de jugar / tocar junts ).
2 . Després d ’ aquesta obertura contundent , quin és el caràcter de Shaker Loops ? Si en Coriolà hi ha violència ( retratada musicalment per la història que explica , com veureu més endavant ), en Shaker Loops quines emocions es generen ? Hi ha melodia ? Què implica aquesta manca de melodia ? La música , en general , és melodia o hi intervenen altres elements ? Si arriben a la conclusió que l ’ element clau de l ’ obra és el ritme ( que no para , obsessivament ), és fàcil que ho lliguin al fet que l ’ element bàsic per a les danses és el ritme . Parafrasejant John Adams (
http :// www . earbox . com / shaker-loops /), Shaker Loops és una peça que es basa en la repetició d ’ uns patrons concrets . El títol té una doble
Dossier pedagògic : Clàssicament joves