IX Premi APB-finalista 25
tractar els residus d’aquesta bossa. Així, com més bosses facis
servir, més bosses hauràs de comprar i per tant pagaràs més diners. En el segon cas, s’usen camions que pesen els contenidors
que recullen. Si cada comunitat
de veïns té el seu propi contenidor només pagarà pel que llença.
Així, les comunitats que respectin
el medi ambient pagaran menys
que les comunitats que no ho facin. Tant el primer com el segon
mètode, compartiesen una característica important i és que fan
pagar més barat el quilo o bossa
de brossa selectiva que no pas el
de brossa indiferenciada o de rebuig perquè perjudica l’entorn
natural.
En molts municipis i ciutats d’Europa i dels Estats Units han apostat per instruments econòmics basats en incentius monetaris per tal
de solucionar el greu problema
de l’augment de residus, fruit de
l’aparició de nous productes amb
nous envasos i embalatges, nous
estils de consum basats en l’ús de
productes de vida cada vegada
més curta, etc. Aquests instruments s’anomenen programes
PAYT (Pay as you throw), o el
que és el mateix, paga pel que
llences. Aquests mètodes aconsegueixen mesurar la quantitat de
residus que genera cada ciutadà o
grup de ciutadans i d’aquesta manera, tothom paga segons la brossa que produeix. Algunes d’aquestes fórmules que es fan servir
són el pagament per bossa i el
pagament per quilo. En el primer
cas, només es pot llençar la brossa en unes bosses homologades
que valen el que costarà recollir i
Per tot això, aquests mètodes
plantegen tant avantatges com inconvenients. Per una banda, com
més reciclis de manera conjunta,
aconseguiràs que el debut de la
brossa no augmenti i, per tant,
mantindràs el cost econòmic que
et suposa disposar d’un servei
d’escombraries i
aconseguiràs reduir l’impacte ambiental. Per una
altra, aquests instruments no asseguren íntegrament
la reducció de
brossa que generen les llars, ja
que, aquesta nova
fórmula està en
funció de la capacitat adquisitiva
de les famílies i,
per tant, per
aquells ciutadans
que no els resulti
econòmicament
un gran esforç reduir el volum de
brossa que generen, continuaran
acumulant la mateixa quantitat de
residus independentment del cost
econòmic que els
suposi la nova legislació de recollida d’escombraries.
Com a ciutadans, la manera que
tenim per col·laborar amb el medi
ambient i amb un futur sostenible
per a les properes generacions és
gestionar correctament els residus
que es generen a la llar, el que cada dia, inevitablement, va a parar a
la bossa de plàstic que al vespre
baixarem al contenidor. L’acció pública per si sola no podrà tirar endavant el repte de la sostenibilitat
sense que la ciutadania es conscienciï de la necessitat de respectar
la natura i deixar de veure-la com
una plataforma de suport a la nostra existència sense adonar-nos
prou que nosaltres som també natura. Som doncs els consumidors
qui tenim el poder de decisió.
Albert Jansà Bairaguet
Mediterrània, Centre d’Iniciatives
Ecoloògiques
Núm.
283