Cooperació Catalana 283 | Page 25

26 Pensem-hi Coses de Finlàndia (i II) D èiem al Pensem-hi del mes passat que, segons els estudis que l’OCDE fa cada any, el sistema educatiu de Finlàndia està entre els millors del món, i molt per damunt del que té qualsevol dels altres països d’Europa. I que una part sensible d’aquesta situació ve donada pel fet que la inversió que hi fa l’estat (dades de l’any 2001) es del 6’2% del PIB, quan la mitjana a la Unió Europea ha estat del 5’1%. I, de passada, dèiem també que a l’estat espanyol ha estat del 4’4%. Però subratllàvem que aquestes dades, les de la inversió directa, no n’eren l’explicació de tot el fenomen. També n’hi ha molta, i molt im- portant, inversió indirecta. Existeix, per exemple, una extensa xarxa de biblioteques, molt ben dotades i fàcilment accessibles a tothom. I subratllo, també per exemple, un aspecte que els nostres governants –i el nostre pobledifícilment s’animarien a adoptar: tot el cinema i la televisió, inclosos els dibuixos infantils, és en idioma original amb subtítols. ¿Algú s’anima a fer el càlcul de quant ens estalviaríem nosaltres en doblatge si ens decidíssim a fer una cosa així? Núm. 283 ¿Algú gosa valorar quant guanyaríem en comprensió de llengües estrangeres? I, sobretot ¿algú s’adona de quant guanyaríem, especialment entre els infants, en rapidesa de lectura i en comprensió lectora del nostre idioma? Tanmateix, l’excel·lència del sistema educatiu finlandès no prové tan sols del volum de les inversions, directes i indirectes, que s’hi apliquen. Una faceta molt important és la preparació tècnica, i la selecció, del personal docent. Observem primer que durant els nou anys de l’ensenyament bàsic, els sis primers cursos són donats per mestres (sovint dos per aula) que s’ocupen de totes les disciplines, i només als tres últims hi ha professorat dedicat a assignatures concretes. Venen després els tres anys de batxillerat. Doncs bé: més tard, qui aspiri a poder ingressar en les facultats d’Educació, ha d’haver obtingut, durant el batxillerat, una mitjana de 9. I, abans d’entrar a la facultat, es analitzada la seva competència lectora i escrita, la seva capacitat d’empatia, de comunicació, d’explicació, les seves habilitats artístiques, musicals, matemàtiques. Es calcula que només el 9% de les persones aspirants són finalment admeses a les facultats d’Ensenyament. No és inútil subratllar, em sembla, que, acabats els tres anys de facultat, qui ha obtingut les millors notes, les persones considerades més capacitades, són les que són destinades als primers cursos de l’ensenyament primari, és a dir, recordem-ho, als sis anys durant els quals cada docent, (o cada parella de docents) ha d’ocupar-se de tots els àmbits de la cultura, sense separació per assignatures. Clarament es veu que l’ensenyança a Finlàndia està basada en una gran exigència, i fonamentada en la relació humana entre professorat i alumnes. I convé subratllar que cada any es fa entre el jovent una enquesta per tal de veure com avaluen les diferents professions: sempre el professorat de primer ensenyament es troba al mateix nivell de prestigi que el professorat universitari, l’advocacia, la medicina. També és important referir-se a l’actitud de les famílies de l’alumnat, és a dir, a la visió que de l’ensenyament i de la cultura té la societat finesa. Sembla que a Finlàndia la gent llegeix, i molt, llibres i diaris. I que utilitza les biblioteques. I si això és real, no m’estranya que els infants, i el jovent, llegeixin i valorin la cultura. Sempre he estat convençut que si a una casa hi ha llibres, els seus nens i les seves nenes llegiran. I a l’inrevés. Si en dubteu, mireu les nostres cases i els nostres índexs de lectura, en criatures i en adults. Un altre aspecte. En una enquesta feta a Finlàndia sobre la importància de la família quant a la responsabilitat educativa, el 44% de les respostes deien que la família tenia tanta importància com l’escola, i el 55% que la família en tenia més. Us invito a mirar al vostre entorn, i a observar què és el que n’opinen, en la pràctica, les nostres famílies. Nosaltres, vaja. Santos Hernández