26 Pensem-hi
Coses de Finlàndia (i II)
D
èiem al Pensem-hi del
mes passat que, segons
els estudis que l’OCDE fa
cada any, el sistema educatiu de
Finlàndia està entre els millors del
món, i molt per damunt del que té
qualsevol dels altres països d’Europa. I que una part sensible d’aquesta situació ve donada pel fet
que la inversió que hi fa l’estat
(dades de l’any 2001) es del 6’2%
del PIB, quan la mitjana a la Unió
Europea ha estat del 5’1%. I, de
passada, dèiem també que a l’estat
espanyol ha estat del 4’4%. Però
subratllàvem que aquestes dades,
les de la inversió directa, no n’eren l’explicació de tot el fenomen.
També n’hi ha molta, i molt im-
portant, inversió indirecta. Existeix, per exemple, una extensa
xarxa de biblioteques, molt ben
dotades i fàcilment accessibles a
tothom. I subratllo, també per
exemple, un aspecte que els nostres governants –i el nostre pobledifícilment s’animarien a adoptar:
tot el cinema i la televisió, inclosos
els dibuixos infantils, és en idioma
original amb subtítols. ¿Algú s’anima a fer el càlcul de quant ens estalviaríem nosaltres en doblatge si
ens decidíssim a fer una cosa així?
Núm.
283
¿Algú gosa valorar quant guanyaríem en comprensió de llengües estrangeres? I, sobretot ¿algú s’adona
de quant guanyaríem, especialment entre els infants, en rapidesa
de lectura i en comprensió lectora
del nostre idioma?
Tanmateix, l’excel·lència del sistema educatiu finlandès no prové tan
sols del volum de les inversions,
directes i indirectes, que s’hi apliquen. Una faceta molt important és
la preparació tècnica, i la selecció,
del personal docent. Observem primer que durant els nou anys de
l’ensenyament bàsic, els sis primers
cursos són donats per mestres (sovint dos per aula) que s’ocupen de
totes les disciplines, i
només als tres últims hi
ha professorat dedicat a
assignatures concretes.
Venen després els tres
anys de batxillerat.
Doncs bé: més tard, qui
aspiri a poder ingressar
en les facultats d’Educació, ha d’haver obtingut, durant el batxillerat, una mitjana de 9. I,
abans d’entrar a la facultat, es analitzada la
seva competència lectora i escrita, la seva capacitat d’empatia, de comunicació,
d’explicació, les seves habilitats artístiques, musicals, matemàtiques.
Es calcula que només el 9% de les
persones aspirants són finalment
admeses a les facultats d’Ensenyament. No és inútil subratllar, em
sembla, que, acabats els tres anys
de facultat, qui ha obtingut les millors notes, les persones considerades més capacitades, són les que
són destinades als primers cursos
de l’ensenyament primari, és a dir,
recordem-ho, als sis anys durant els
quals cada docent, (o cada parella
de docents) ha d’ocupar-se de tots
els àmbits de la cultura, sense separació per assignatures. Clarament
es veu que l’ensenyança a Finlàndia està basada en una gran
exigència, i fonamentada en la relació humana entre professorat i
alumnes. I convé subratllar que cada any es fa entre el jovent una enquesta per tal de veure com avaluen les diferents professions:
sempre el professorat de primer
ensenyament es troba al mateix nivell de prestigi que el professorat
universitari, l’advocacia, la medicina.
També és important referir-se a
l’actitud de les famílies de l’alumnat, és a dir, a la visió que de l’ensenyament i de la cultura té la societat finesa. Sembla que a
Finlàndia la gent llegeix, i molt, llibres i diaris. I que utilitza les biblioteques. I si això és real, no
m’estranya que els infants, i el jovent, llegeixin i valorin la cultura.
Sempre he estat convençut que si
a una casa hi ha llibres, els seus
nens i les seves nenes llegiran. I a
l’inrevés. Si en dubteu, mireu les
nostres cases i els nostres índexs
de lectura, en criatures i en adults.
Un altre aspecte. En una enquesta
feta a Finlàndia sobre la importància de la família quant a la responsabilitat educativa, el 44% de
les respostes deien que la família
tenia tanta importància com l’escola, i el 55% que la família en tenia
més. Us invito a mirar al vostre
entorn, i a observar què és el que
n’opinen, en la pràctica, les nostres famílies. Nosaltres, vaja.
Santos Hernández