Cooperació Catalana 283 | Page 23

24 IX Premi APB-finalista amb el creixement de les ciutats i la Revolució Industrial, quan els nuclis urbans esdevenen centres que fan servir molts recursos i generen molts residus. En l’actualitat, les necessitats de la societat del benestar fan que apareguin nous productes que disten de poder ser assimilables per la natura –plàstics, vidres, insecticides...- i el poder autoregulador de la natura és pràcticament nul. L’ús innecessari dels envasos i embolcalls actualment representen, a Catalunya, el 60% del volum i el 30% del pes en deixalles. Realment, però, on comença la gestió dels residus? En general, se’ns ha implantat la cultura d’utilitzar i llençar, la qual ha augmentat amb rapidesa la generació de residus de tota mena. Si reflexionem sobre els productes que consumim, ens adonarem que la majoria d’ells estan continguts en envasos de plàstic, vidre i fins i tot en llaunes. Evidentment, no és fàcil trobar els productes sense aquests envasos de difícil assimilació per a la natura. La raó és que la major part de la indústria tampoc no s’ha plantejat esforços en oferir productes que garanteixin una generació mínima de residus o puguin novament introduir-se en el circuit de producció. Fins fa pocs anys, el poder públic només s’havien plantejat solucions finals de deposició dels grans volums de deixalles generats principalment als centres urbans. Amb tot això, és clar que cal trencar amb aquesta concepció. El consumidor ha de demanar productes amb envasos que assegurin una garantia de qualitat ambiental. Som doncs els consumidors els qui tenim el poder de decisió. Cal tenir molt clar que no és més net qui neteja, sinó qui menys embruta. Per tant, la premissa més important de tot això és canviar la nostra actitud d’utilitzar i llençar per la de reduir, reutilitzar i reciclar. La tasca de tractament de reNúm. 283 sidus s’afavoriria clarament si comencem per reduir la quantitat d’envasos o embolcalls no necessaris amb què moltes vegades ens presenten els productes quan comprem (les llaunes que porten un embolcall amb la propaganda, les bosses de plàstic sobre productes ja envasats...). D’aquesta manera es reduiria el volum de les nostres escombraries i la separació seria de més qualitat. D’altra banda, molts dels béns de consum que adquirim no necessàriament han de tenir una funció d’un sol ús i per tant es podrien reutilitzar. Als envasos de vidre, els podem donar una utilitat posterior al consum del seu contingut. Tanmateix, la indústria reutilitza molts dels productes que han continuat tradicionalment la filosofia de l’envàs retornable. Som conscients de la quantitat d’energia i recursos que això proporciona i, evidentment, en la reducció de volum que això suposa a les nostres deixalles? Distribuir els diferents envasos, vidres, papers i matèria orgànica en els contenidors destinats a la seva recollida diferenciada és una acció que contribueix a generar matèries primeres que serviran per a la fabricació de nous productes o la producció agrícola, en definitiva, reciclar els nostres rebutjos. Molts de nosaltres tenim la consciència tranquil·la quan no llencem cap paper al terra o ens desfem diàriament de la brossa per tal que aquesta no s’acumuli a la cuina. Aquesta és una filosofia que ens permet fer desaparèixer aparentment el problema de la gestió dels residus només, però, si no ens preguntem a on van a parar i com es gestionen. Els residus no desapareixen, es gestionen per intentar reintroduir-los al cicle productiu. Amb tot això, no només hem de tenir en compte la llei bàsica de les 3R –reduir, reutilitzar i reciclarni tampoc hem d’estar pendents de l’acció del poder públic per tirar endavant el repte de la sostenibilitat sense que el ciutadà realitzi una bona separació dels residus. Evidentment, si el poder públic no garanteix els instruments necessaris per fer front a aquesta separació i llur disposició correcta, el ciutadà es trobarà enganyat en la seva col·laboració. Així mateix, cal que la indústria també procedeixi a dissenyar nous productes menys perjudicials per al medi, cosa que millorarà l’elecció del consumidor. És evident que el que comprem té una relació directa amb el que tirem a la brossa. Aixa doncs, a més de reciclar els articles un cop comprats, hem de prereciclar quan escollim un producte entès com l’acció de triar els productes segons el posterior reciclatge dels embalatges que els contenen. Per exemple, quan anem a comprar el pa pel matí podríem utilitzar sempre una bossa pròpia pel pa.