24 IX Premi APB-finalista
amb el creixement de les ciutats i
la Revolució Industrial, quan els
nuclis urbans esdevenen centres
que fan servir molts recursos i generen molts residus. En l’actualitat,
les necessitats de la societat del
benestar fan que apareguin nous
productes que disten de poder ser
assimilables per la natura –plàstics,
vidres, insecticides...- i el poder
autoregulador de la natura és
pràcticament nul. L’ús innecessari
dels envasos i embolcalls actualment representen, a Catalunya, el
60% del volum i el 30% del pes en
deixalles.
Realment, però, on comença la
gestió dels residus? En general,
se’ns ha implantat la cultura d’utilitzar i llençar, la qual ha augmentat amb rapidesa la generació de
residus de tota mena. Si reflexionem sobre els productes que consumim, ens adonarem que la majoria d’ells estan continguts en
envasos de plàstic, vidre i fins i tot
en llaunes. Evidentment, no és fàcil trobar els productes sense
aquests envasos de difícil assimilació per a la natura. La raó és que
la major part de la indústria tampoc no s’ha plantejat esforços en
oferir productes que garanteixin
una generació mínima de residus
o puguin novament introduir-se
en el circuit de producció. Fins fa
pocs anys, el poder públic només
s’havien plantejat solucions finals
de deposició dels grans volums de
deixalles generats principalment
als centres urbans. Amb tot això,
és clar que cal trencar amb aquesta concepció. El consumidor ha de
demanar productes amb envasos
que assegurin una garantia de
qualitat ambiental. Som doncs els
consumidors els qui tenim el poder de decisió.
Cal tenir molt clar que no és més
net qui neteja, sinó qui menys embruta. Per tant, la premissa més
important de tot això és canviar la
nostra actitud d’utilitzar i llençar
per la de reduir, reutilitzar i reciclar. La tasca de tractament de reNúm.
283
sidus s’afavoriria clarament si comencem per reduir la quantitat
d’envasos o embolcalls no necessaris amb què moltes vegades ens
presenten els productes quan
comprem (les llaunes que porten
un embolcall amb la propaganda,
les bosses de plàstic sobre productes ja envasats...). D’aquesta manera es reduiria el volum de les nostres escombraries i la separació
seria de més qualitat.
D’altra banda, molts dels béns de
consum que adquirim no necessàriament han de tenir una funció
d’un sol ús i per tant es podrien
reutilitzar. Als envasos de vidre,
els podem donar una utilitat posterior al consum del seu contingut.
Tanmateix, la indústria reutilitza
molts dels productes que han continuat tradicionalment la filosofia
de l’envàs retornable. Som conscients de la quantitat d’energia i
recursos que això proporciona i,
evidentment, en la reducció de
volum que això suposa a les nostres deixalles?
Distribuir els diferents envasos, vidres, papers i matèria orgànica en
els contenidors destinats a la seva
recollida diferenciada és una acció
que contribueix a generar matèries
primeres que serviran per a la fabricació de nous productes o la
producció agrícola, en definitiva,
reciclar els nostres rebutjos. Molts
de nosaltres tenim la consciència
tranquil·la quan no llencem cap
paper al terra o ens desfem diàriament de la brossa per tal que
aquesta no s’acumuli a la cuina.
Aquesta és una filosofia que ens
permet fer desaparèixer aparentment el problema de la gestió dels
residus només, però, si no ens
preguntem a on van a parar i com
es gestionen. Els residus no desapareixen, es gestionen per intentar
reintroduir-los al cicle productiu.
Amb tot això, no només hem de
tenir en compte la llei bàsica de
les 3R –reduir, reutilitzar i reciclarni tampoc hem d’estar pendents
de l’acció del poder públic per tirar endavant el repte de la sostenibilitat sense que el ciutadà realitzi
una bona separació dels residus.
Evidentment, si el poder públic no
garanteix els instruments necessaris per fer front a aquesta separació i llur disposició correcta, el
ciutadà es trobarà enganyat en la
seva col·laboració. Així mateix, cal
que la indústria també procedeixi
a dissenyar nous productes menys
perjudicials per al medi, cosa que
millorarà l’elecció del consumidor.
És evident que el que comprem té
una relació directa amb el que tirem a la brossa. Aixa doncs, a més
de reciclar els articles un cop comprats, hem de prereciclar quan escollim un producte entès com l’acció de triar els productes segons el
posterior reciclatge dels embalatges que els contenen. Per exemple, quan anem a comprar el pa
pel matí podríem utilitzar sempre
una bossa pròpia pel pa.