MARTÍ CHECA
Habitatges construïts per la cooperativa La Puntual
al polígon de la Guineueta.
Cooperativisme,
catòlics i habitatge durant el
franquisme, tres exemples
A
inicis dels anys cinquanta del segle XX,
la manca d’habitatge
i les seves conseqüències socials van
convertir-se en un greu problema
a diverses ciutats catalanes i de la
resta de l’Estat espanyol. En un intent de donar resposta a aquesta
problemàtica, l’administració franquista va elaborar un corpus legislatiu per incentivar la construcció
d’habitatges, així com una sèrie de
plans estatals. Altrament, des del
Instituto Nacional de la Vivienda
es van crear algunes organitzacions amb vincles amb la Falange,
com l’Obra Sindical del Hogar, per
captar els fons econòmics estatals i
per produir habitatge per les anomenades classes productores. En la
mateixa consonància altres institucions com l’Església van seguir una
dinàmica similar. Aquesta a través
d’entitats i patronats darrera les
quals hi havia organitzacions com
l’ Asociación Católica Nacional de
Propagandistas, associacions d’emNúm.
283
presaris catòlics o la Secretaria Nacional de la Vivienda de Acción
Católica. Davant aquest fet i per
tal de vertebrar aquesta acció immobiliària, l’administració franquista va crear el 1947, la figura de la
entidad benéfico-constructora on
aquestes iniciatives van trobar articulació.1
Malauradament, aquestes iniciatives
desenvolupades a moltes ciutats
espanyoles i que en alguns casos
van tenir volums destacats, a Barcelona convé destacar al Patronat
d’habitatges del Congrés que va
construir una mica més de sis mil
pisos; no van impedir que gran
part de la població no pogués accedir a la compra d’un pis.
Aquest fet va impulsar nombroses
iniciatives constructores articulades
des de grups de feligresos adscrits
a alguna parròquia, ja perquè fossin militants de l’Acció Catòlica,
aquest va ser el cas del Patronat
d’habitatges de Santa Maria a
Arenys de Mar, ja per la voluntat
del capellà que s’erigia com motor
d’una proposta edilícia, com per
exemple, la Cooperativa Sant
Cristòfol al barri de Ca n’Anglada a
Terrassa, ja fos com iniciativa d’alguns dels grups especialitzats de l’
Acció Catòlica, especialment la
Germandat Obrera, com és el cas
la Cooperativa del Sagrat Cor del
Poblenou2 o bé a partir d’entitats
catòliques de caràcter sociocultural
com ara la Cooperativa La Puntual,
dependent de l’Orientació Catòlica
i Professional del Dependent i la
Cooperativa Graciense de Viviendas
sorgida de la unió de diverses entitats catòliques de Gràcia.
La parròquia o l’entitat sociocultural van esdevenir els nexes on s’articulava el grup promotor, normalment format per militants catòlics,
que alhora eren l’aglutinant d’altres
persones alienes als moviments
catòlics. La pròpia necessitat que
impulsava al grup, la falta d’habitatge, els feia tirar endavant i utilit-