XIV Premi Jacint Dunyó - 2n 19
Al llarg de la dècada dels seixanta
es van donar nombroses operacions immobiliàries realitzades en
règim cooperatiu a diferents municipis catalans, i en força casos,
aquestes tindrien una relació amb
grups o militàncies catòliques.
De fet, hi detectem una evolució
del model. Mentre que a la fí dels
cinquanta, la solució de molts
d’aquests grups de promotors d’habitatge era acollir-se a la forma
jurídica de l’entidad benéficoconstructora i beneficiar-se dels
avantatges de les lleis sobre l’habitatge existents. A la dècada següent, el model cooperatiu va
guanyar adeptes, davant el canvi
de la normativa legal que afectava
a l’habitatge. Cal afegir que aquesta evolució coincideix amb alguns
canvis quant a la consideració de
les cooperatives en les lleis relacionades amb l’habitatge. Així per
exemple, mentre la Llei del 15 de
juliol de 1954, d’habitatges de renda limitada, entenia les cooperatives d’habitatge en un sentit bastant limitat, l’article cinquè de la
llei, les especifica com: “ Cooperativas Sindicales de edificación,
Mutualidades y Montepíos libres ”.
Per contra, la ley de viviendas de
protección oficial de 19633 ja era
més específica: “ Cooperativas de
vivienda con destino exclusivo a
sus asociados, y Mutualidades y
Montepíos libres.” Es tracta d’un
lleu canvi però suficient per a explicar el sorgiment de nombroses
iniciatives al llarg dels seixanta.
Amb tot, no hem d’oblidar que la
legislació cooperativista romania
congelada des de 1942. Un fet que
coartava la veritable evolució del
model cooperatiu. Josep Castaño
explica de forma clara el paper de
les cooperatives d’habitatges en
aquells anys: 4
“ La legislació de suport a la construcció, després de la guerra, és
abundant: set lleis i nombrosos de-
crets. En tota aquesta normativa
s’esmenta a les cooperatives, sempre com constructores o promotores
de cases. La cooperativa seguia essent, doncs una societat totalment
temporal. D’aquí ve que molts cooperadors de les altres branques diguin dels cooperadors d’h abitatges
que aquests només són aus de pas
dins el cooperativisme.”
Sorprén per tant, l’escassa bibliografia sobre el tema i les dificultats
de trobar la documentació de moltes d’aquestes cooperatives, considerant la funció i la notable activitat de moltes d’elles dins un
context social i polític com van ser
els anys del “desarrollismo” i especialment a l’àrea metropolitana de
Barcelona. En aquestes línies volem donar una breu notícia de tres
d’aquestes iniciatives.
La Cooperativa la Puntual
Aquesta cooperativa va néixer com
una acció de foment del cooperativisme per part de l’Orientació
Catòlica i Professional del Dependent (OCPD) fundada el 1944 amb
l’impuls del sacerdot Amadeu Oller
i antics fejocistes, entre els quals
destaca Josep Baguñà Galobart,
que serà el primer president i Jaume Nualart Maymí.5 Aquesta entitat
catòlica seguia el model de l’associació femenina, Orientació Catòlica de Oficinistas, creada en 1930,
encara que molts dels seus objectius l’apropaven als del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria (CADCI) i a
l’ideari de la Federació de Joves
Cristians de Catalunya. Cal destacar
la seva tasca formativa en àrees
relacionades amb
l’economia, la sociologia i el món
del treball, creant
escoles mercantils,
de serveis socials i
un laboratori d’orientació professional. Aquesta
tasca es va combinar amb una activa participació a diferents propostes cíviques i culturals d’aquells
anys. Va ser en aquest context que
l’OCPD va crear la Cooperativa la
Puntual. Aquesta va escometre
dues labors destacades, la gestió
d’un menjador popular al carrer
Canuda, 24-26, on segons la pròpia entitat se servien 300.000 coberts a l’any, i la construcció d’habitatges. En concret, mil cinc-cents
tretze pisos, molts d’ells localitzats
al polígon de la Guineueta, creat
per la Comissió d’Urbanisme de
Barcelona.
Tot així, la seva voluntat constructora arrenca en 1952, amb els influxos que la creació del Patronat
d’Habitatges del Congrés Eucarístic
havia provocat i per les exhortacions pastorals del bisbe Modrego
respecte a l’habitatge. A l’abril de
1952, poc després de saber la notícia de la creació del Patronat,
l’OCPD convidada per l’Associació
Catòlica de Dirigents, instigadora
d’aquella entitat benèfica constructiva, va promoure entre els seus
afiliats una enquesta amb el títol:
“Enquesta consultiva Habitatges
XXXV Congrés Eucarístico Internacional”.Es tractava d’una questionari on es valoraven diferents aspectes relacionats amb l’adquisició
d’un habitatge i que buscava
conèixer el grau d’acceptació i de
quina forma podrien els associats
de l’OCPD aconseguir un d’aquells
pisos. Amb els resultats de l’enquesta, la junta de l’OCPD va negociar l’adjudicació d’habitatges
amb el Patronat dels Habitatges
MARTÍ CHECA
zar el cooperativisme com una via
de solució
Habitatges construïts per la cooperativa
La Puntual al polígon de la Guineueta.
Núm.
281