XIV Premi Jacint Dunyó 17
T’atreveixes a definir quin
era el perfil del soci cooperativista d’aquella època?
El creixement que es produeix ja
dóna moltes pistes de les persones
associades a les cooperativistes
durant la Guerra Civil. Abans de la
guerra es comptabilitzen uns
30.000 socis a la Federació de Cooperatives de Catalunya, i en plena guerra van arribar a tenir més
de 300.000 associats. Per una banda, hi havia els cooperativistes de
sempre, als que després s’hi van
sumar les persones que veien que
associar-se era la millor manera
d’aconseguir aliments i productes
de primera necessitat. També hi
havia les persones que fugien de
la col·lectivització de les fàbriques
i de les empreses i que en les cooperatives trobaven una manera de
poder continuar treballant i, en la
majoria de casos, subsistir. A més,
la CNT va acceptar finalment que
el cooperativisme formava part del
moviment revolucionari, i això va
acabar de situar el moviment cooperativista en el procés revolucionari que vivia Catalunya en aquell
moment.
El jurat del Premi ha valorat
el teu treball per l’aportació
a la divulgació d’un període
poc difós. Per què creus que
aquesta visió del cooperativisme ha estat poc estudiada?
No estic segur, segurament hi ha
aspectes polítics d’aquest període
molt més emocionants, com la relació política dels comunistes i els
anarquistes en plena revolució.
Això s’evidencia en els llibres d’història de Catalunya que parlen
poc o gens de cooperativisme, sobretot en aquest període. Estic fent
un estudi sobre la Federació de Cooperatives de Catalunya, i el capítol
dedicat a la guerra civil em vaig
quedar molt sorprès sobre el funcionament de l’economia durant la
guerra, moment en què les cooperatives van esdevenir cada vegada
més importants, sobretot en els treballs de distribució de productes.
També és veritat que costa molt
trobar dades i documents rellevants
que parlin de com funcionaven les
cooperatives en aquell moment. El
cas és que el Govern de la Generalitat va intentava controlar l’economia mitjançant les cooperatives,
perquè era una manera de fixar els
preus i garantir-hi el subministrament a la societat.
Creus que encara poden sorgir altres publicacions o do-
cuments que puguin aportar
noves explicacions sobre el
cooperativisme català?
No oblidem que els papers de la
Generalitat de Catalunya sobre
aquesta època encara són a Salamanca i han estat poc estudiats.
Estic segur que aportaran molta
llum sobre la importància de l cooperativisme en l’economia de guerra. Per a aquest estudi que faig
sobre la història del moviment cooperativista català, que compta
amb un ajut del Centre d’Història
Contemporània de Catalunya i que
espero poder publicar algun dia,
he trobat altres publicacions interessants, com el periòdic de la Federació de Cooperatives de Producció, que es va distribuir cada
dissabte durant dos mesos l’any
1936 encartat dins del Dia Gráfico.
Cal tenir en compte que el moviment cooperativista durant la guerra va créixer espectacularment i
això va provocar l’aparició de publicacions i fulls informatius de tota mena i amb objectius diversos
que caldria trobar i estudiar per tenir una visió més clara del cooperativisme durant la Guerra Civil.
Francesc Vila
Núm.
283