22 XIV Premi Jacint Dunyó - Guanyador
Executiu al març de 1937 (l’estructura del Comitè abans no és clara).
Es va suprimir la figura de president que havia desenvolupat fins
aleshores Cortines i es dividí el Comitè en set secretariats: Secretari
General (Cortines); de Relacions
exteriors, d’Actes (Joaquim Torres);
d’Organització i propaganda; Administratiu; de Premsa i publicacions (probablement Antoni Solé),
i Femení. 3 En algun moment
abans d’aquesta reunió la UJCC,
havia instal·lat la seva oficina a la
Via Durruti (Via Laietana).
Una de les tasques més importants
de la UJCC era la propaganda. Militants destacats de la UJCC viatjaven per Catalunya donant conferències que difonien la seva visió
de la cooperació com a moviment
revolucionari, i detallant el paper
que podria i hauria d’ocupar en la
nova economia revolucionària si la
Núm.
282
Generalitat els deixés. Aquesta posició també es defensaria al Tremp,
”Òrgan Central de la Unió de Joventuts Cooperatistes de Catalunya, un periòdic bimensual que començà a publicar-se l’octubre de
1936. Conjuntament amb el periò-
dic, la UJCC publicà dos opuscles,
de Cortines i de Juli Blanquer, director d’Acció Cooperatista, així
com una traducció de La Història
dels Pioners de Rochdale de George Holyoake al català. El Tremp
publicava seccions sobre actes culturals o esportius organitzats per la
UJCC i fins i tot articles sobre educació sexual. Tanmateix, hi havia
molts més articles dedicats al paper que havia de gaudir la cooperació en la revolució. També hi havia referències constants a Marx,
Lenin i Tolstoi (però significativament, no a Stalin) i a favor de la
revolució russa. Els articles de Cortines, Solé i altres militants desta-
cats de la UJCC, tal com Felip Capdevila i Enric Ribat Trias sostenien
que el moviment cooperatiu català
hauria d’adaptar-se a la nova realitat de Catalunya: “La nostra doctrina ha d’ésser, en període capitalista, reformista perquè les
circumstàncies de la lluita li imposen. La defensa dels interessos creats, etcètera, etc. Però superada l’etapa capitalista, la cooperació
deixa automàticament d’ésser reformista per a transformar-la en un
òrgan vital, imprescindible per a la
construcció del nou ordre econòmic de la nova societat.”4
Per a Cortines les cooperatives catalanes no estaven “a l’alçada dels
moments històrics que travessàvem”. El començament de la guerra i la subsegüent revolució les
havia sorprès i no havien sabut reaccionar als canvis ràpids que
aquestes havia desencadenat. Limitat per la seva política de ‘neutralitat’ política, el moviment cooperatiu s’havia quedat “al marge de la
lluita” quan hagués hagut de “posar[-se] immediatament al costat
dels obrers revolucionaris, ajudantlos de forma que hagués pogut i
hagués estat necessari.” Les cooperatives, afegí Cortines, “no saben
comprendre a aquelles hores transcendentals que del resultat de la
lluita depenia la seva existència.”
Els esdeveniments a Alemanya i a
Àustria on els feixistes havien aixafat els moviments cooperatius haurien d’haver servit de prova que la
Guerra Civil era una lluita per la
supervivència d’un moviment cooperatiu lliure.5
La UJCC esperava que la revolució
a Catalunya seguís el mateix camí
que la de Rússia on les cooperatives havien ocupat un paper destacat en la política econòmica de Lenin. La revolució presentava el
moviment cooperatiu amb la possibilitat d’augmentar el seu suport,
fins aleshores força limitat, entre la
classe obrera. Per a Solé la UJCC
havia de “atraure’ns mitjançant la
divulgació del cooperativisme