aquests sectors revolucionaris [...]
Que cadascú pensi com vulgui políticament. Però que tots acceptin
la cooperació com l’instrument
transformador de la nostra economia.”6 La UJCC no es limitava a fer
revolucionari al moviment cooperatiu, volia fer cooperativistes als
revolucionaris.
“El nostre treball consistia [...] a crear una generació jove, capacitada,
amb decisió i energia capaç de corregir els defectes dels cooperadors
adults. Una generació cooperatista
que comprengués tots aquests problemes d’ordre ideològic, que unifiques les cooperatives, que els
(sic.) donés una direcció i una administració capaç de superar l’organització burgesa.”7
Aquesta posició clarament revolucionària aviat donà fruits. Al febrer
de 1937 s’ajuntà amb els grups de
joventuts d’altres organitzacions
revolucionaries per a crear el
Front de la Joventut Revolucionària (FJR), que tenia com objecte
“guanyar la guerra i fer la revolució ”. Mentre les forces revolucionaries de la CNT i la FAI “assalta-
ven cooperatives”, la UJCC havia
estat acceptada com a una organització que incloïa els Estudiants de
la CNT, les Joventuts Llibertàries
de Catalunya, la Secció Juvenil
“Dones Lliures” i les Joventuts Sindicalistes. Des d’aquí la USCC podia començar la tasca d’educar als
anarquistes i sindicalistes del potencial revolucionari del cooperativisme. De fet, el punt 9 de les Bases del Front de la Joventut
Revolucionària exhortà a la CNT i
la UGT a que reconeguessin “el
paper important que desenvolupen les cooperatives, com factor
anticapitalista [...el FJR...] propugnarà perquè les mateixes siguin
respectades i incrementades a la
nostra societat socialista.”8 Conjuntament a la FCR amb els grups llibertaris i els cooperadors hi havia
la Joventut Comunista Ibèrica, la
secció jove del Partit Obrer Unificat Marxista (POUM), i el partit
marxista revolucionari, però antiestalinista, dirigit per Joaquim
Maurin i Andreu Nin.
La retòrica revolucionària i política
de la UJCC provocà la crítica de figures destacades de la FCC – encara que cal recalcar que les relacions entre les dues organitzacions
eren amistoses. De fet el Tremp
publicà una enquesta de militants
de la FCC en la que els preguntà
les seves opinions sobre la UJCC.
Tots concordaren sobre la necessitat d’un moviment de joventut (el
periòdic de la FCC, Acció Cooperatista, portava anys queixant-se de
la manca de ‘militants’ cooperadors amb relació a la quantitat de
‘socis’), però criticaren el caràcter
polític de la UJCC. Sebastià Flor,
Cap d’Oficines de la Federació de
Cooperatives de Producció i Treball de Catalunya (afiliada a la
FCC), cregué que la UJCC s’havia
“desplaçat un xic” i “s’ha deixat
impressionar més per l’acció política del moment revolucionari [...]
que no pas per les necessitats objectives de les cooperatives”, mentre Juli Blanquer, director de Acció
Cooperatista, es queixà “[...] no
puc admetre que la joventut pretengui monopolitzar el culte de la
Raó” afegint que les joventuts no
haurien de “fer política, no fer cap
més política, que la nostra
política.” 9
L’aspecte polític de la UJCC seria
la causa del seu daltabaix. Encara
que mai ho afirmà de manera directa, és evident que hi havia una
relació estreta entre la UJCC mateixa i el POUM o, al menys entre dirigents destacats i el partit d’Andreu Nin. El Tr emp elogia la
revolució russa i a Lenin i Marx
però no a Stalin, la posició del
POUM. La FJR, a la que estava afiliada la UJCC, es fundà pel POUM
amb la finalitat d’un apropament
del partit a la CNT, desprès de la
seva expulsió del govern Català
pels comunistes. De fet, sembla
que Cortines i Solé eren socis de
partit. Sigui quina sigui la naturalesa d’aquesta relació amb el POUM,
portaria problemes per la UJCC. El
POUM va ser proscrit i molts dels
seus militants foren detinguts o,
com el cas de Nin, assassinats. Seguiren els fets de maig de 1937
quan militants del POUM i sectors
radicals de la CNT i la FAI lluitaren
contra soldats del govern i comunistes als carrers de Barcelona en
protesta pel creixement de l’influencia dels comunistes als governs de Catalunya i la República.
És probable que la FJR s’involucrés a la revolta, donat que també
fou prohibida. Arrel dels fets de
maig, hi hagué escissions serioses
dintre de la UJCC i poc desprès
Romuald Martí i Felip Capdevila
foren expulsats del Comitè Executiu per no haver-se incorporat en
els seus respectius càrrecs. 10
Aquesta aparent manca d’entusiasNúm.
282