XIV Premi Jacint Dunyó - Guanyador 21
les quatre pàgines d’Acció Cooperatista (el periòdic de la FCC) estaven dedicades a cultura i excursionisme. Tanmateix, al 1930 l’ACC
ja havia desaparegut –per cansament dels seus dirigents.1 Durant
els anys següents a la desaparició
de l’ACC hi hagué una manca total
d’activitat cultural integrada entre
les cooperatives de la FCC – les
seccions de las cooperatives seguien funcionant a nivell individual organitzant actes culturals,
educatius o d’esports, però no hi
havia cap organització central que
les coordinés.
El pas definitiu per la fundació de
la UJCC vingué de les seccions de
joventut de les cooperatives barcelonines Teixidors a Mà de Gracia i
l’Andreuenca. El president d’aquesta última, Andreu Cortines,
sostingué que calia rellançar una
organització cultural federal, però
que aquesta vegada hauria de
concentrar-se més, en formació
cooperatista i acció propagandística. Es queixà que en les cooperatives “es mira més la personalitat
sindical o política dels individus:
per a jutjar-los, que no pas els actes que realitzen com a cooperadors.” En comptes de considerarse primer cooperadors, els socis
de les cooperatives s’identificaven
segons la seva afiliació política o
sindical i això guiava la seva visió
de la cooperació. Com a conseqüència, tots definien la cooperació de manera diferent. Per a Cortines, això volia dir que “hi ha
gairebé tantes apreciacions del
moviment cooperatiu com cooperatistes”. Aquesta confusió produïa
inèrcia i des d’aquí la gairebé
manca total d’influència del moviment cooperatiu català a la classe
obrera catalana.2 Per a superar-ho
calia més que una simple organització cultural, un moviment de joventuts que renovés i vigoritzés el
moviment català, proporcionantho amb una orientació i direcció
clara i uniforme. Aquesta direcció
seria influïda per la conjuntura
amb la que nasqué: la revolució.
Cortines representà a les Joventuts
Cooperatistes al IV Congrés de la
FCC al juny de 1936, si bé la UJCC
encara era en procés de gestació.
La UJCC es va fundar oficialment
el 30 d’agost de 1936 en una reunió al Centre Obrer Aragon ès. La
UJCC es va constituir amb les seccions de diverses cooperatives de
la FCC, a la que s’afilià voluntàriament. Compartia amb la FCC la
creença que el cooperativisme de
consum era el motor del desenvolupament cooperatiu. El fi de les
dues organitzacions fou el mateix,
però no la velocitat amb la que
volien aconseguir-ho.
S’acordà l’estructura orgànica de la
UJCC en una reunió el 24 novembre de 1936. Catalunya es distribueix en seccions que sembla -no
hi ha informació clara sobre el tema- representaven a un poble o
barri. Cada secció creava un Consell Executiu que s’encarregava
d’organitzar les activitats de les cooperatives de l’àrea. Hi havia seccions a Gràcia, Manresa, Terrassa,
Sabadell, Igualada (el president de
la qual fou Magí Pola), Mataró
(president Emili Milà), Súria, Viladecans, Fuliola, Esparreguera i Fígols així com a l’ Unió de Cooperadors de Barcelona (la fusió de
cooperatives de Barcelona).
No hi ha dades exactes sobre el
nombre de socis, però Cortines
declarà l’abril 1937 que la UJCC tenia 5.000 socis, una quantitat que
augmentava. Aquest creixement
ràpid podria haver estat el motiu
per a la reorganització del Comitè
Núm.
282